dissabte, d’agost 18, 2007

França Tour '07


Perpinyà - Sète - Montpellier - Carcassonne

Moroco loko!




Volará más hierro que plumas en el cielo
como cambió tu deseo, cambiarán las langostas
cambiarán fronteras como campos de batalla
creyéndose un muro se convirtió en la playa

Y el agua es café y petróleo
y la música cambia el dolor
cambia que cambia la vida por ser vida
yo contigo me dejo morir un poco

Oh, mon petit amour
tu est mon trésor
Oh, mon petit amour

Ay, cariño algo cambiará
en nuestro mundo
pero yo quiero estar contigo
Mi corazón, de sopetón
el sopetón de mi corazón

En la galaxia “El ruido” se mueve el silencio
nunca estará quieto el cielo mientras cambian mis manos
cambiaron los campos por pisos
y con la luna tu vientre cambia de parecer

Y el agua es café y petróleo...

El Sopetón - Dusminguet


Marroc ’07 increïble. Arribada a Marrakech i primeres olors a la plaça Jemaa-el-Fna, els encantadors de serps, els micos, el fum dels llocs de menjar i els sucs de taronja. Dormim a l’alberg AFRIQUIAAAAAAA!!! i a les 4:00 AM per agafar el ten cap a Fez, primers “contactes” amb la població autòctona. A l’arribada amb els taxis i l’Abdul que ja comença a liar-nos. Anem a buscar un lloc per dormir i... Palacete increïble. El REY AHORA MUERTE. Els turistes ens venen a veure mentres dormim la siesta. Excursió el dia següent amb l’Abdul per les curtiduries, les vistes des de la muntanyeta de Fez i a veure alfombres. “Abdul, que no queremos comprar nada!” HAMMAM però que és això! Que ens voleu matar? Pallissa del mil que ens van fotre però que be que ens vam quedar... Expedició cap a Chaouen amb busos i taxis els que es fa caca. Terrasa de lujo hotel Souika. Sopar a casa el Mohamed i PRISA MATA en estat pur. Passejades pels carrers de Chaouen tot blau i molt tranquil. Pujada a la mesquita en ruïnes i fumada màxima. Baixada molt complicada per l’estat en el que ens trobàvem. Al dia següent anem a veure les plantacions de kif amb l’Ahmed fragoneta per 13 i a caminar fort plantacions per tot arreu i arribada a la cascada amb banyet inclòs. Anem capa la “PLAZA DE MOI” a fer un te i dinar, prisa mata. I deixem el blau de Chaouen per anar a Kenitra... Puta merda de lloc, quina pudor! Anem a la platja i el oso Eli es passa 17 hores dormint. Recollim els cotxes a Rabat i anem cap a Settat. Ens tracten com maharajàs a casa la Lala. Atenció com ens col•loquen els coberts! Coneixem a la família i el sogre cachondo amb sense ull. El dia següent henna i a arreglar-se per la boda marroquí! Pollastre i vaca molt bons i a ballar com lokus, donant-ho tot! Caca forta del Roger i cap a casa. El dia següent primera despedida. Maria, Eli i jo ens quedem a Marrakech i la resta sen va cap al desert per la CARRETERA DEL MEDO al paso con mi camión. Zoco arrasat i sopar a la plaça Jemaa-el-Fna, espectacular! Parada 58 dels sucs de taronja amb moltes fotos amb els dos venedors, rises mil. A l’alberg molt graciosos el Ahmed i el Romario. Escribe, escribe... cap mega freack del Romario. El dia següent la Eli marxa al matí i la María marxa al Hammam, després, últimes compres a Marrakech i la Maria cap a Barna. Jo marxo cap a Madrid i a dormir a casa el Jaime. (la movida madrileña no podrà ser, estem morts). Dia següent llevar-se tard i cap a l’aeroport. Policia que ens para i ens demana la documentació, fills de puta, ens pregunten si hem estat detinguts algun cop i després de donar les nostres dades ens diuen que som CODIGO 1 i que podem marxar. El Jaime torna a casa seva a fer-se la maleta i jo cap a la T4 de merda. Aconsegueixo arribar a l’avió però la meva motxilla no... i arribada a Barna amb moltes coses per explicar-vos. Ha estat un viatge perfecte i gracies a tots per aquests dies increïbles. Àngel, Nuri, Xaviolo, Mora, Maria, Marta, Anna, Chesu, Xapa, Eli, Bantxu, Mariona TODO FAMILIA, NO PARANOIA.