tic-tac tic-tac tic-tac...

Ja queda menys...

De traca i mocador!

Un brindis pels que venen, pels que se’n van, pels que es queden, per tot el que ens uneix, per tot el que compartim, pels dies de juliol que han passat i pels que encara han de passar, pel pollastre a l’ast, per la carn a la brasa i la botifarra, pel discurset, Bangladesh, l’astrolabi o el tiro per la culata, pels càstigs físics, la cara a la paret o el que no s’ha de fer, pels que arriben tard, per les discussions i les dates del calendari, per poder dir el que penses sense pensar el que diran de tu, pel treball en equip i els torns de paraula, pel contacte físic i la coneixença, per les mosques i els mosquits, pel cabrón hijo puta, per les apostes guanyades, per el res és impossible, pel 21, pels romans que es descompten, perquè “el resultado nos da igual”, pels nens grans i els menuts, pels que s’emocionen, pels que ploren i pels que riuen, pel michelin amb volant, pels que miren la temperatura de l’aigua, pels que es tiren sense pensar, pels que pensen sense tirar-se, pels que els tiren sense esperar-s’ho, pels que malgrat tot venen, pels que no venen, per l’herba que mai va arribar, pels que els queda molt per fer i segur que faran. Per tot això i molt més: TXIN-TXIN, Salut! I ens veiem a Viladrau.

Don't Worry, Be Happy

Si tu vas al cel en patinet,
fes-m'hi un bon lloc que hi pujo jo.
Si tu vas al cel en patinet,
fes-m'hi un bon lloc que hi pujo jo, airí-airó, airí-airó.

Si al cielo vas patinando,
hazme un lugar que subo yo ...
Si al cielo vas patinando,
hazme un lugar que subo yo, airí-airó, airí-airó.

Si tu vas o'ciel en patinant,
fai d'un petit crup que ja montela.
Si tu vas o'ciel en patinant,
fai d'un petit crup que ja montela, airí-airó, airí-airó.

En un got no pot haver-hi hagut,
mai vi del fort sense un embut.
En un got no pot haver-hi hagut,
mai vi del fort sense un embut, airí-airó, airí-airó.

Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí! fa mal allà!
Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí, fa mal allà, airí-airó, airí-airó.

Romaknitov i el gran Trukov, Stanpitov, Dalaiwanav.
Romaknitov i el gran Trukov,
Stanpitov, Dalaiwanav, airí-airó, airí-airó.

Jo tinc xinc fills, xinc fills ben plims,

i amics intims, xincuanta-xinc.

Jo tinc xinc fills, xinc fills ben plims,

i amics intims, xincuanta-xinc, airí-airó, airí-airó.

Si tu vas al cel – Cançó popular

De vegades, tot pujant a un patinet i viatjant a llocs on la gent parla diferent, però en definitiva diuen el mateix, t’adones de la importància de la gent que estan més a prop teu.

A aquelles persones que miren la vida de cara i decideixen agafar-se d’una liana i llençar-s’hi amb un somriure d’orella a orella. A les que no els hi fa por mirar als ulls dels altres i diuen el que pensen. A les que sempre es queden a fer-ne una altra i acaben caminant sense presa. A les que s’adonen que tot potser no és tant transcendent com ens ho volen pintar, que no els hi importa el que diuen els altres si estan convençuts d’ells mateixos, als que et diuen “i si l’obres?” quan un només vol descobrir que s’hi veu pel forat del pany. Gràcies per tot el que hem compartit, rigut, ballat, cantat, xerrat, begut, discutit, guanyat, fumat, viatjat, corregut, cridat, plorat, avorrint-nos, emocionant-nos, esperant-nos o desesperant-nos, acomiadant-nos o retrobant-nos. Per tot això i pel que ens queda per fer. MOLTES GRÀCIES.

La primavera trompetera

No te pongas triste ni tampoco me resiste dar consejos yo.
Que tires pa´lante siempre alegre y elegante escucha esta canción,
Sigue por mi camino y no te bajes del bordillo,
Llegó la primavera con el canto de los grillos.

Y trae regalos pa´tenernos consolados y distraídos,
No te pienses nada solo vente a mi manada de bandido.
Y llévate un cacharro y corre no te quedes solo,
Llego la primavera con regalos para todos.


Un ventilador, fue el primer regalo
Pa´que se quiten las nubes grises en los días malos.
Que se lleve la basura de los aires contaminados
Pa´darle fresco a los animales de los documentales,
Y a esos deportistas que van delante de un león.


La primavera trompetera ya llego
Ya me despido del abrigo
Las muchachitas me vacilan con el sol
Niña vente conmigo y toma
Quema la goma q suelta el aroma
Pintando el aire de negras palomas.

Por los callejones están creciendo muchas flores sin ningún control.
Los coches no andan sus ruedas son calabazas cuando brilla el sol.
Los niños mean en la calle no les hace falta pañales.
Es todo tan bonito que parece carnavales.


Destornillador, y algunos pinceles pa´la gente buena sin estudios ni papeles.
Que no exista el trabajo pa´los hombres y las mujeres.
Que todo el mundo tengan regalos los más grandes y los más caros.
Que la gente de mi tierra siempre sea muy feliz.

La primavera trompetera ya llego
Ya me despido del abrigo
Las muchachitas me vacilan con el sol
Niña vente conmigo y toma
Quema la goma q suelta el aroma
Pintando el aire de negras palomas.

La primavera trompetera – Los Delinqüentes

Perquè tot i ser setembre, tard o d’hora la primavera sempre acaba arribant. Mentrestant continuarem disfrutant el sentimiento garrapatero que nos traen las flores. Ja saps que quan vulguis cremem tota la goma que faci falta. Un petó.

Amb les claus a la butxaca

Doncs si finalment, després de passar uns dies mica estressants finalment ja tinc pis. Us explico. Dilluns a les 7 del matí arribo a l’aeroport de Granada i agafo l’autocar fins al centre. Començo a buscar l’alberg per deixar les coses i començar a buscar informació sobre busos i aquestes coses útils. Per cert a l’alberg conec molta gent molt amable, la majoria estrangers que estan de visita, inclòs el company de pis d’una de les treballadores de l’alberg em passa cada dia telèfons de pisos. Tot el matí fent gestions de la universitat, m’envien d’un cantó a l’altre de la ciutat i pel que em diuen no puc inscriurem a les pràctiques, és a dir... llavors que estic fent aquí??? Finalment els becaris em diuen que el dia següent torni a anar a la facultat per mirar de solucionar el problema. A partir de la tarda em disposo a començar a mirar pisos, però oh! Tots els telèfons que portava des de Barcelona no em contesten. Així que no en puc veure cap, bé penso, és el primer dia, no passa res. Amb tot, conec a la Natàlia, una amiga de la companya de pis de ma germana a Madrid. Passem tota la tarda xerrant en un bar al carrer Elvira i intercanviem llocs per visitar tant de Granada com de Barcelona. La llista que em dona és molt completa, llocs de tapes, bars musicals, discoteques... Quedem per la nit amb uns amics seus per sortir a veure alguns d’aquests locals. Dimarts comença un altre cop a la uni i després de molt esperar se solucionen força les coses. Conec un noi que es diu José Antonio que esta penjant anuncis per llogar una habitació, m’ensenya la casa i estem una estona xerrant, després em disposo a seguir buscant anuncis pel carrer que ni ha milers, o milions! Visito un altre pis i decideixo que no em convencen cap. Segon dia de recerca de pis: resultat un possible i un que segur que no. Dimecres, començo visitant un àtic molt cèntric i molt bé de preu amb el que ja havia quedat des de Barcelona, el pis està molt bé i molt econòmic i cèntric però el fet de ser fumador i que em diuen que em trucaran més tard em fan pensar que no hi tornaré a posar els peus... Continuo buscant i visitant-ne, un pel nord, un altre amb un fumeta que em va caure força bé, però per aquelles coses de la vida no em decideixo per cap. Finalment, veig una oferta que pinta molt bé, una habitació per la plaça de toros per 113€ al més, de fet la més barata, així que crec que he trobat el que buscava i molt animat vaig cap allà. En el bus sento una noia que parla del telèfon sobre un pis, quan acaba em pregunta si per casualitat estic buscant pis i em dona la direcció. Jo vaig a visitar el de la plaça de toros però quan arribo em diuen. ¿No lo sabías? Este piso es solo para chicas, mira que me sabe mal... ¡Pero si hemos hablado por teléfono! ¿Acaso tengo voz de chica? Me cago en tu puta madre, ¿¿¿me he pateado media ciudad para ver tu puto piso y ahora me dices esto HIJA DE LA GRAN PUTA??? De fet no li vaig dir això però si que ho vaig pensar. Em trobava a l’últim dia hàbil per trobar pis eren les 7 de la tarda i no tenia pis... Però llavors vaig anar a veure el pis de la noia del bus i la paraula és INCREÏBLE! Pis enorme, dues terrasses amb vistes a tota Granada fins a l’Alhambra! Una passada vaja. Al pis hi ha una noia de Màlaga i el seu novio anglès, falta una persona més que encara no l'han confirmat, aquesta parella em donen molt bones sensacions. M'expliquen les condicions i torno a l’alberg a buscar les bosses i les deixo allà i un cop pagat em donen les claus. I així ha estat la primera aventureta per Granada, una mica mogudeta però amb final feliç ;) A per cert si hi ha algú que encara està llegint això està invitat la casa, sinó que su’s bonbin! :D

Núvols

Descobrir noves maneres de contemplar la realitat sempre ha estat una obsessió de l’espècie humana. Potser les primeres manifestacions d’aquest fet les podríem extreure de les tribus indígenes que havien d’experimentar aparents estats de trastorn de la consciència a través de ritus preparats com a una fase necessària del seu procés vital. De vegades és el moment de deixar d’observar allò que tens més a prop, més segur, de pam a pam. En els casos que estiguis immers en una realitat de la que vols allunyar-te, aquest canvi suposa un alleugeriment, una via d’escapatòria, una sortida. En canvi, quan la realitat que t’envolta té tots els seus matisos, un matí dels que no voldries saber res de ningú, una mirada que et destroça per dins, una trucada que t’injecta una dosi d’energia, com un vitrall de molts colors, uns colors agraden més i d’altres no tan. En qualsevol cas la realitat viscuda i interpretada amb totes les notes d’una melodia. En aquests casos és quan es fa més difícil avançar i mirar els núvols des de dalt.