Sembla ser que aquí començarà el meu viatge per terres granadines, en un alberg anomenat “Oasis Granada” amb un pati que pel que es veu sembla força animadet. A veure que tal està aquest oasis.
El patio de mi casa no es particular
alli tohito er’ que entra se pone a bailar.
Acercate y vuelveme a contar
aquellos dos pasitos tiri-tiri-titá.
EA! – El patio
Pastís de formatge i melmelada de maduixa:
Ingredients:
Un paquet de galetes maria (175 g)
100 g de mantega
4 cullerades soperes de sucre
Melmelada de maduixa (un pot)
2 paquets de formatge tipus Philadelphia
Gelatina (1 sobre o un parell de lamines)
1. Primer de tot els piquen les galetes amb una ma de morter fins que quedin com farina de galeta i a continuació s’amassa la mantega amb aquesta farina i una cullerada sopera de sucre fins que quedi una pasta mes o menys uniforme. A continuació s’emmotlla i es col·loca uns 5 minuts al forn a 150º. La base la deixem refredar fora un matí sencer.
2. En un bol es barregen el formatge, 3 cullerades de sucre, 3 cullerades de melmelada i ¾ parts de la gelatina que haurem preparat abans (desfeta amb una mica d’aigua o com indiqui el fabricant). Un cop ben barrejat ho col·locarem en el motlle i ho posarem a la nevera unes quantes hores.
3. Finalment barrejarem el que ens quedi de melmelada amb el que ens quedi de gelatina fins que quedi homogeni i ho afegirem al motlle (sempre que la resta del pastís ja hagi quallat). Ho deixarem una estona més a la nevera i ja estarà llest per a ser servit.
I Bon profit!
Prepara’t per un viatge ben llarg
La maleta i el sac de dormir
I el neguit i la por, de les ànsies d’obrir camí
No t’oblidis de la rosa dels vents
No t’oblidis de l’estrella polar
Creca el que no tens perquè el que tens no ho perdras
Toca el dos
Si sents sonar campanes
Toca el dos
Auspici que com un cimbell
Toca el dos
El teu destí demana
Toca el dos
Dur-te coenixement
Es tracta d’obrir aquests ullets adormits
Que el món és petit i tu, molt gran
Encomanem al destí que ens jugui bones cartes
Cerca l’ideal i veuràs com no existeix
El paradís sols dins d’un és real
Tots tenim dues veus que ens beuen l’enteniment
Toca el dos
Que si no marxes ara
Toca el dos
No sigui per la mandra
Toca el dos
Un pot d’esperit de vi pel camí
Toca el dos
Aprèn de tot i molt
El viatge - Dusminguet
- Hola bon dia, en que el puc servir?
- Necessitaria que algú m’ajudes i potser vostè pot. Últimament no se que em passa que em sento una mica...
- Li costa dormir?
- No, normalment no. No és això.
- L’esquena? Té mal de ronyons?
- No tampoc.
- Doncs, ja dirà.
- Em trobo com aturat, estancat, desorientat, despistat, difuminat, perdut i de vegades trobat, activat, inspirat, il·lusionat, fins i tot, il·luminat . Tinc la sensació que ho perdo tot però que també ho trobo, no sabria ben be com explicar-li. Si vostè em pot fer un cop d’ull, potser em falta alguna vitamina, o mineral no ho se, no hi entenc d’aquestes coses.
- Bé ens ho podem mirar a veure.
- Molt bé doncs ja em dirà que en pensa.
- Vejam, vejam... a veure, que li sembla més fàcil multiplicar vuit per quatre o tres per nou?
- Doncs, a veure, potser respondria més ràpid vuit per quatre, trenta-dos que no pas tres per nou vint-i-set. És greu?
- Pels símptomes que descriu crec que ja se que li passa.
- A si? Doncs ja dirà, si us plau.
- No pateixi, no és greu, a vostè li fa falta un clauer.
- Un clauer?
- Si, així quan necessiti una clau no haurà de buscar per tot arreu sinó que les podrà deixar totes en un lloc on sempre se’n recordi que hi son.
- Moltes gràcies! Ara mateix vaig a buscar-ne un.
Hola a tots i a totes! Finalment he decidit que ja era el moment de deixar anar algunes petites cosetes per aquí la xarxa. No se exactament que hi aniré penjant, ja veurem, suposo que ja trobaré el moment i la inspiració. Apa, per començar, aquí us deixo una foto a la Plaça del Sol que aquests dies estan de festa major. Ens veiem!
