Així és, avui dia 26 de juny de 2007 el Marbella ens ha deixat. Ha estat una mort dolça i sense dolor. Els que hem compartit moments inoblidables amb tu sempre et recordarem. Parvulari, sortides a de monitors, colònies, Viladecans, PALS! Aquell soroll de motor únic, la seva direcció resistida, els seients de darrere tan còmodes... En fi descansa en pau i recorda la lletra amb la que ens acomiadem de tu.Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí,
però el record de la vall, on vas viure,
no l’esborra la pols del camí.
El teu front dur la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
es vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.
La vall del riu vermell
