Busca el teu objecte

Els que es van deixar a Granada els 4 fantàstics. Podriem muntar una paradeta al mercadillo no? Farem un joc, a veure si endevineu de qui és cada cosa.

1. Bosa dels Beatles molt molona

2. Exemplar del dijous 7 de desembre de “El País”

3. Tovallola fucsia i molla

4. Villetis de tren de Sevilla a Granada

5. Etiquetes de les maletes amb les inicials “SVQ”

6. Llistat de nens

7. Discos 1 i 2 de la primera temporada de LOST!

8. Disc d’Estopa

9. Exemplar del dimarts 5 de desembre de “ADN”

10. Mitjons negres i amb senefes bruts i que fan pudor

11. Mitjons blaus amb ratlles color crema nets i ben plegats

12. Un mitjó blau i brut

13. Un mitjó taronja i que fa moooooolta pudor

14. Encenedor metàl·lic i sense gas (aquest és de la Mai)

15. Bitllets de bus de Sevilla

16. Resguard d’un vol d’Ibèria

17. Grinder metàl·lic molt profesional

18. Dues T-10 de Barcelona (acavades)

19. Dues monedes de 10 cèntims

20. Un sac de dormir tamany parvulari

S’accepten apostes. D’aquí uns dies les solucions.

Feliç com un tornavís

Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.
Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.

Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents.

Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents

És hora de tornar a casa – Els Pets Viatge en autocar. Dos seients per mi sol. Muchachito als auriculars i res a fer. No res a fer no. Veure’t amb una mica de temps com vas fent, pensant i actuant. Veure que te’n surts tu tot solet a créixer i fer-te una mica més com el que actualment ets. M’agrada. Autoestima pels aires. Em fa gràcia i tot. Farem una paradeta en el viatge i ens prendrem un cafetonet i un cigarro, serà l’últim? Potser si, potser no. Bufff, molts pensaments que no em surt escriure però que m’agraden. Potser un altre dia. Amunt amb aquest ego. Em faig gràcia. A seguir mirant per la finestra. Oh, ha canviat la música! M’encanta, és la banda sonora de four rooms i em dona molt bon rollo. D’acord, d’acord ja torno. Mirem endarrere. Gairebé 3 mesos per aclimatar-me. La ciutat m’ha acceptat i jo l’he acceptat a ella i això m’agrada. He conegut gent fantàstica amb la que he passat grans moments i moltes rises. Universitat? No està gents malament tot i que depèn del dia, la classe, el despertador... Vaja com sempre no? Mirem al futur? Va una mica, com si miressis un regal embolicat i sense treure el paper intentessis saber que és. Pesa? És quadrat o per el contrari el paper amaga una forma plena de sortints i entrants. Mira ja que estem posats, que sigui d’aquests així encara serà més gran la sorpresa. El que és segur és que és un regal. També veig els exàmens. Espero que vagin bé, però ara no és el moment. Ara tinc ganes de Barcelona, de tornar a veure persones que fa temps que no saludo, i d’altres que no fa pas tant i a treballar també, me’n recordaré? Espero que si. Al gener a tornar a buscar al paller a veure si trobo alguna agulla. Febrer? També en tinc ganes. Nous llocs, gent nova i ganes d’aprendre. A veure si no defrauda. Estiu? Buffff ja estem mirant massa entre el paper i encara no toca. Més endavant potser.

Sonajero pa Graná

Sonajeros de colores, pa que me crezca meneando
sonajeros yo le traigo, a la niña de mi corazón
Sonajeros de colores, pa mi niña yo traigo
sonajeros de colores, pa que me crezca meneando
sonajeros de colores, pa mi niña yo traigo
sonajeros de colores, con mi carro arrastrando
Pa la ciudad del desencanto traigo un carro dinamita
pa cargarme la aburrida rutina
pa que me crezca meneando sonajeros yo le traigo
a la niña de mi corazón
con el verde suena plata
con el rojo la hojalata
preparaos que mi niña cuando arranca ya no para
Sonajeros de colores...
Toca en los azules mi niña aquella habanera
y con el mar pinta a rayas mi camisa marinera
con la chispa de los rojos vallenatos dame guaro
que la sed en tu fiesta no es delito sin sentido
cántame mi niña que estoy triste
cántame mi niña que estoy triste
que mi mal nunca marcha, siempre sigue
Sonajeros de colores...
Cam, camina pal camino, mi carrito del nunca llegar...

Sonajeros - Dusminguet

Demà arriven sonajeros de colores a Graná!!! Ja tinc ganes que comencin a sonar. Fins demà doncs.

Guitarres i cajones

Dissabte per la nit. Cau una fina pluja pels carrers de la ciutat, una jaqueta de xandall i un puff de llana al cap intenten protegir-me de l’aigua tot i que sense massa èxit. No m’importa massa la veritat. He quedat amb en Barri a la porta de “La cueva del gato” on segons m’ha comentat hi ha un espectacle flamenc a càrrec de “Raquelilla”. Quan intento entrar per veure si ha arribat veig que està a petar, gent per tot arreu, fins i tot hi ha un grup que s’han pogut asseure al terra, just al costat de l’escenari. Al cap d’un moment veig com baixa pel carrer i comentem quedar-nos a la porta ja que l’escenari està al costat i hi ha un resguard que ens protegeix de la pluja. L’escena resulta molt acollidora i familiar, el tablao està preparat i els músics parlen entre ells abans de començar entre glops de guiski. Una nena de no més de 7 anys passa entre la gent i va fent callar a tothom. L’espectacle és a punt de començar. Les caixes comencen a retocar, tac-tacatac, tac-tacatac, els dos caixons improvisen un diàleg per començar fins que la percussió arriba al seu desenllaç entre aplaudiments dels presents. A continuació comencen altre cop s’afegeixen les palmades de tot el bar, cadascú hi afegeix una petita part de l’espectacle tot fent sonar les seves mans amb un ritme una-do y tre, una-do y tre, tac-tacatac tac-tacatac. I comença la veu, com si acaricies cadascuna de les vocals amb totes les tonalitats de la que és capaç la cantant interpreta diferents temes de Camarón, los Chichos, los Chunguitos, Gipsy Kings i altres artistes. Amb les més conegudes el públic les canta com un corista més. Després del descans comencen a sortir a l’escenari diferents espontanis a marcar-se uns passos al ritme de les guitarres i els caixons. El local està fins a dalt de fum. Comentem que les lletres de les cançons parlen de temes tristos i apassionats però mirant les cares dels de dalt del tablao i de tota la gent d’aquell bar nomes i veiem gent rient, saltant, ballant i repartint alegria. Tac-tacatac tac-tacatac taca-taca-taca-tac!