Busca el teu objecte

Els que es van deixar a Granada els 4 fantàstics. Podriem muntar una paradeta al mercadillo no? Farem un joc, a veure si endevineu de qui és cada cosa.

1. Bosa dels Beatles molt molona

2. Exemplar del dijous 7 de desembre de “El País”

3. Tovallola fucsia i molla

4. Villetis de tren de Sevilla a Granada

5. Etiquetes de les maletes amb les inicials “SVQ”

6. Llistat de nens

7. Discos 1 i 2 de la primera temporada de LOST!

8. Disc d’Estopa

9. Exemplar del dimarts 5 de desembre de “ADN”

10. Mitjons negres i amb senefes bruts i que fan pudor

11. Mitjons blaus amb ratlles color crema nets i ben plegats

12. Un mitjó blau i brut

13. Un mitjó taronja i que fa moooooolta pudor

14. Encenedor metàl·lic i sense gas (aquest és de la Mai)

15. Bitllets de bus de Sevilla

16. Resguard d’un vol d’Ibèria

17. Grinder metàl·lic molt profesional

18. Dues T-10 de Barcelona (acavades)

19. Dues monedes de 10 cèntims

20. Un sac de dormir tamany parvulari

S’accepten apostes. D’aquí uns dies les solucions.

Feliç com un tornavís

Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.
Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.

Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents.

Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents

És hora de tornar a casa – Els Pets Viatge en autocar. Dos seients per mi sol. Muchachito als auriculars i res a fer. No res a fer no. Veure’t amb una mica de temps com vas fent, pensant i actuant. Veure que te’n surts tu tot solet a créixer i fer-te una mica més com el que actualment ets. M’agrada. Autoestima pels aires. Em fa gràcia i tot. Farem una paradeta en el viatge i ens prendrem un cafetonet i un cigarro, serà l’últim? Potser si, potser no. Bufff, molts pensaments que no em surt escriure però que m’agraden. Potser un altre dia. Amunt amb aquest ego. Em faig gràcia. A seguir mirant per la finestra. Oh, ha canviat la música! M’encanta, és la banda sonora de four rooms i em dona molt bon rollo. D’acord, d’acord ja torno. Mirem endarrere. Gairebé 3 mesos per aclimatar-me. La ciutat m’ha acceptat i jo l’he acceptat a ella i això m’agrada. He conegut gent fantàstica amb la que he passat grans moments i moltes rises. Universitat? No està gents malament tot i que depèn del dia, la classe, el despertador... Vaja com sempre no? Mirem al futur? Va una mica, com si miressis un regal embolicat i sense treure el paper intentessis saber que és. Pesa? És quadrat o per el contrari el paper amaga una forma plena de sortints i entrants. Mira ja que estem posats, que sigui d’aquests així encara serà més gran la sorpresa. El que és segur és que és un regal. També veig els exàmens. Espero que vagin bé, però ara no és el moment. Ara tinc ganes de Barcelona, de tornar a veure persones que fa temps que no saludo, i d’altres que no fa pas tant i a treballar també, me’n recordaré? Espero que si. Al gener a tornar a buscar al paller a veure si trobo alguna agulla. Febrer? També en tinc ganes. Nous llocs, gent nova i ganes d’aprendre. A veure si no defrauda. Estiu? Buffff ja estem mirant massa entre el paper i encara no toca. Més endavant potser.

Sonajero pa Graná

Sonajeros de colores, pa que me crezca meneando
sonajeros yo le traigo, a la niña de mi corazón
Sonajeros de colores, pa mi niña yo traigo
sonajeros de colores, pa que me crezca meneando
sonajeros de colores, pa mi niña yo traigo
sonajeros de colores, con mi carro arrastrando
Pa la ciudad del desencanto traigo un carro dinamita
pa cargarme la aburrida rutina
pa que me crezca meneando sonajeros yo le traigo
a la niña de mi corazón
con el verde suena plata
con el rojo la hojalata
preparaos que mi niña cuando arranca ya no para
Sonajeros de colores...
Toca en los azules mi niña aquella habanera
y con el mar pinta a rayas mi camisa marinera
con la chispa de los rojos vallenatos dame guaro
que la sed en tu fiesta no es delito sin sentido
cántame mi niña que estoy triste
cántame mi niña que estoy triste
que mi mal nunca marcha, siempre sigue
Sonajeros de colores...
Cam, camina pal camino, mi carrito del nunca llegar...

Sonajeros - Dusminguet

Demà arriven sonajeros de colores a Graná!!! Ja tinc ganes que comencin a sonar. Fins demà doncs.

Guitarres i cajones

Dissabte per la nit. Cau una fina pluja pels carrers de la ciutat, una jaqueta de xandall i un puff de llana al cap intenten protegir-me de l’aigua tot i que sense massa èxit. No m’importa massa la veritat. He quedat amb en Barri a la porta de “La cueva del gato” on segons m’ha comentat hi ha un espectacle flamenc a càrrec de “Raquelilla”. Quan intento entrar per veure si ha arribat veig que està a petar, gent per tot arreu, fins i tot hi ha un grup que s’han pogut asseure al terra, just al costat de l’escenari. Al cap d’un moment veig com baixa pel carrer i comentem quedar-nos a la porta ja que l’escenari està al costat i hi ha un resguard que ens protegeix de la pluja. L’escena resulta molt acollidora i familiar, el tablao està preparat i els músics parlen entre ells abans de començar entre glops de guiski. Una nena de no més de 7 anys passa entre la gent i va fent callar a tothom. L’espectacle és a punt de començar. Les caixes comencen a retocar, tac-tacatac, tac-tacatac, els dos caixons improvisen un diàleg per començar fins que la percussió arriba al seu desenllaç entre aplaudiments dels presents. A continuació comencen altre cop s’afegeixen les palmades de tot el bar, cadascú hi afegeix una petita part de l’espectacle tot fent sonar les seves mans amb un ritme una-do y tre, una-do y tre, tac-tacatac tac-tacatac. I comença la veu, com si acaricies cadascuna de les vocals amb totes les tonalitats de la que és capaç la cantant interpreta diferents temes de Camarón, los Chichos, los Chunguitos, Gipsy Kings i altres artistes. Amb les més conegudes el públic les canta com un corista més. Després del descans comencen a sortir a l’escenari diferents espontanis a marcar-se uns passos al ritme de les guitarres i els caixons. El local està fins a dalt de fum. Comentem que les lletres de les cançons parlen de temes tristos i apassionats però mirant les cares dels de dalt del tablao i de tota la gent d’aquell bar nomes i veiem gent rient, saltant, ballant i repartint alegria. Tac-tacatac tac-tacatac taca-taca-taca-tac!

Guia del autoestopista galáctico

Al principio se creó el Universo.

Eso hizo que se enfadara mucha gente, y la mayoría lo consideró un error. Muchas razas mantienen la creencia de que lo creó alguna especie de dios, aunque los jatravártidos de Viltvodle VI creen que todo el Universo surgió de un estornudo de la nariz de un ser llamado Gran Arklopoplético Verde. Los jatravártidos, que viven en continuo miedo del momento que llaman «La llegada del gran pañuelo blanco», son pequeñas criaturas de color azul y, como poseen más de cincuenta brazos cada una, constituyen la única raza de la historia que ha intentado el pulverizador desodorante antes que la rueda.

Sin embargo, y prescindiendo de Viltvodle VI, la teoría del Gran Arklopoplético Verde no es generalmente aceptada, y como el Universo es un lugar tan incomprensible, constantemente se están buscando otras explicaciones. Por ejemplo, una raza de seres hiperinteligentes y pandimensionales construyeron en una ocasión un gigantesco superordenador llamado Pensamiento Profundo para calcular de una vez por todos la Respuesta a la Pregunta Ultima de la Vida, del Universo y de Todo lo demás. Durante siete millones y medio de años, Pensamiento Profundo ordenó y calculó, y al fin anunció que la respuesta definitiva era Cuarenta y dos; de manera que hubo de construirse otro ordenador, mucho mayor, para averiguar cuál era la pregunta verdadera. Y tal ordenador, al que se le dio el nombre de Tierra, era tan enorme, que con frecuencia se le tomaba por un planeta, sobre todo por parte de los extraños seres simiescos que vagaban por su superficie, enteramente ignorantes de que no eran más que una parte del gigantesco programa del ordenador. Cosa muy rara, porque sin esa información tan sencilla y evidente, ninguno de los acontecimientos producidos sobre la Tierra podría tener el más mínimo sentido.

Lamentablemente, sin embargo, poco antes de la lectura de datos, la Tierra fue inesperadamente demolida por los vogones con el fin, según afirmaron, de dar paso a una vía de circunvalación; y de ese modo se perdió para siempre toda esperanza de descubrir el sentido de la vida.

Guia del autoestopista galáctico – Douglas Adams

Como está la ballena?

Ahir a la nit em vaig trobar aquest bar... Tarda de diumenge d'apalanque.

Ordre, desordre, ordre, desordre, ordre, desordre, desordre, desordre, desordre ordenat? D’acord.

Des d’aquí podem veure una part més del paisatge granadí. Com podeu veure una gran part de la superfície està coberta per paper fotogràfic la majoria dels quals són d’unes dimensions i un gruix similar sinó iguals. Les formes i els colors que en elles s’hi impressionen recorden el que la ment humana podria desxifrar com a cares. També hi podem veure una gran representació gràfica en una superfície considerablement superior a les que anteriorment mencionàvem que després d’analitzar que els noms que sortien coincidien curiosament amb els noms dels carrers de la ciutat ens porta a la conclusió que ens trobem davant d’un mapa de la ciutat. A la part inferior esquerra i sota una representació gràfica en paper fotogràfic d’una mustel·la que a partir d’ara denominarem foto d’una mustel·la, hi trobem una caixa metàl·lica que per aquelles coses de la tecnologia conté una gran quantitat d’hores. Us preguntareu com es que un objecte pot contenir el temps, però seria massa llarg fer una exposició clara i completa sense ser massa superficial. Per fer-ho fàcil direm que és el disc dur amb els capítols de LOST i altres sèries que em fan passar molta estona escarxofat al sofà (Per una descripció més detallada del concepte sofà llegiu el post anterior “Butaca i peli”), algunes d’aquestes House, Friends, Prison Break o pel·lícules varies, que també podem trobar en format DVD a la bobina del costat, també situades sota la denominada anteriorment foto d’una mustel·la. A la dreta d’aquests objectes podem trobar una botella de cava que van portar els pares quan van venir aquí. Actualment aquesta botella ja no es troba en aquest lloc i ha estat substituïda per una llum d’escriptori plegable mol xula que en posts posteriors podreu veure (7’95€ a l’Alcampo del costat de casa). A continuació hi trobem un objecte força curiós. A primera vista ens podria recordar a un llibre metàl·lic tot i que fixant-nos hi més podríem veure que a diferència dels llibres tradicionals, aquest no té les lletres ordenades seguint una lògica sintaxico-semàntica tot formant oracions amb sentit lingüístic sinó que les lletres estan impreses sobre unes petites peces que es poden teclejar que a partir d’ara anomenarem tecles. A més a més aquestes lletres estan totalment desordenades tot i que quan ja portes alguns dies t’hi pots arribar a acostumar i descobrir-hi un desordre ordenat. A la part contigua de les denominades tecles hi trobem una superfície que emet llums i colors i que serveix per veure el contingut de la caixa metàl·lica o els DVD que anteriorment hem esmentat. Resulta força útil ja que sense ella els discos representen objectes d’allò més estúpids que només servirien com a posavasos de disseny. A aquestes dues superfícies anomenades pantalla i teclat hem cregut convenient aplica’ls-hi una etiqueta lingüística per fer la lectura d’aquest text més ràpida, així que a partir d’ara les anomenarem portàtil. Resulta d’allò més sorprenen un fenomen relacionat amb aquest objecte que acabem de batejar com a portàtil. Resulta que hi ha una mena de partícules invisibles que et permeten accedir a tot un concepte denominat internet. Aquestes partícules són citades en nombroses bibliografies com a guinfli i ens permeten accedir a internet sense necessitat de cables ja que el senyal és invisible i està per tot arreu, com Déu, així que podem dir que tenim internet gràcies a Déu. A l’esquerra del portàtil hi tenim un cementiri de cilindres nicotínics. De tant en tant alguns d’aquests allargats i cancerígens objectes decideix suïcidar-se tot esclafant el seu incendiat cap contra el terra de vidre d’aquest cementiri anomenat cendrer. I per acabar tenim a la dreta una superfície amb tinta impresa de tal manera que podríem identificar una figura femenina en una posició força sensual que tal com indiquen les lletres impreses al costat s’anomena Ramona. Fins aquí la descripció d’aquesta petita parcel·la de territori granadí. Continuarem informant.

Divendres

Divendres. Dinar del forn, o algun lloc prop de l’escola. Piti i xerrera amb algú que ha tingut la mateixa idea que tu de dinar al Taller, sinó sempre trobarem algú al GPAC o al King. Partideta de parxís, Risk, cartes, és igual. Saludem al Joan, al Jesús o al Marcos. De tant en tant et passes pels assajos de segon cicle a veure com ho porten. I ja són les cinc. Ja tenim el Toni emprenyant per qualsevol cosa, que si avui no tenim la sala, que si obrim les portes 3 minuts i mig abans… Ens col·loquem tots a davant de l’escenari i els nens seuen ordenadament? a les cadires. Els de cinquè davant de tot, després sisè, 1r d’ESO darrere i 2n al fons tot mirant-s’ho des de darrera com si veiessin que ja són els grans… Els de 2n cicle no hi acostumen a ser si no és una ocasió especial, inici del curs, Gran Gala… Aquells dies si que és impactant veure tota la sala plena. Així que els monitors van marxant per cursos als diferents espais. Alguns es queixen perquè han de pujar fins a psico, altres baixen a Torelló, ahhh!!! Avui toca galeria, no!!! I els privilegiats que tenen la sala Sagarra es queden. Fem l’assaig que havíem preparat. Passem llista i comencem les activitats, bufff avui estan molt pesats, o ostres! Com s’ho han currat avui! A les 6:45 anem cap a la porta perquè marxin. Avui s’ha allargat l’assaig. Anem a comprar berenar i pugem cap al Taller a fer REUNIÓ. És curta i ràpida jajaja era una broma. Després de discutir interminablement sobre mil tres-cents vint i un temes que hi ha a la llibreta del cordi, que si hem de preparar els tallers de les convivències, el regal pels antics, la diada de tècnica, anem a fer el pinta i colorea, un plafó per aquí, uns cartrons per allà, uns pinzells que serveixen d’arma per pintar a qualsevol que passi per allà i avui anem per feina que hi ha cosetes preparades. Un sopar a l’escenari perquè és Sant Jordi, una sardineta per l’escola, una porta que s’ha d’obrir… un d’aquells moments que fan del Taller alguna cosa més que una activitat extraescolar que munten una colla de pringats. Alguns conspiren alguna cosa, estan preparant la sortida de monitors. Així que després de tot sortim per fi! Jose Mariaaaaaaa! On anem a sopar? No avui també marxeu cap a casa? Vaya! Doncs els que ens quedem anem a algun lloc a menjar, Tekne, H3, Shawarma o aquells dies que ens volem posar nostàlgics anem al Carlos a veure si està obert. Sí! Entrepà de salsitxes del país amb tomàquet! Que bo! Després que fem? Musiqueta? Enfants? Va avui ens motivem i anem a Plataforma. A partir d’aquí l’estat etílic dels presents fa que no recordem algunes coses així que ho deixarem aquí. Però avui no. És divendres i no hi haurà res d’això. Que hi farem, però sempre ens quedaran les Mafaldes i els Teos.

Butaca i peli

En els dies d’aquells que no tens ganes de sortir, potser perquè el dia següent t’has de llevar d’hora o simplement agraeixes estar-te a casa tot fent el gos. Un d’aquests dies, abans d’anar a dormir, encens l’ordinador, poses algun DVD d’algun capítol d’aquella sèrie o alguna pel·lícula que tens ganes de veure. Et poses còmode, tens a ma el cendrer, el foc, alguna cosa per picar i l’ampolla d’aigua, pijama posat i t’hi desplomes a sobre. Si, alguns de vosaltres ja us haureu adonat que no es precisament preciós que diguem, però quan t’hi apalanques això no importa. S’hi està de muerte.

Avui per berenar... Vasolechecongalletas!!!

Primera notícia:

He rebut la primera visita des de que estic aquí. Els meus pares van venir a veure’m el dijous passat fins el diumenge. Vam anar a visitar l’Albaizin, el Realejo, el Centre però sobretot vam menjar moooolt. Primer vam anar a un bar pel centre on el menjar estava bo però el vi era molt dolent, molt dolent no vull dir un Don Simón o per l’estil, sinó que crec que es van confondre i ens van posar vinagre a la gerra. Un dels llocs que ja m’havien recomanat i que no ens va decebre va ser las Bodegas Castañeda. Fan unes patates farcides que estan tremendes! També vam provar TOTES les tapes del bar que hi ha sota de casa on vam veure el partit del Barça – Depor. Divendres al matí jo pujava a la uni ells van anar a veure l’Alhambra i els va agradar molt. Dissabte vam fer dinar a casa i diumenge van agafar l’avió. Crec que la següent a venir és la meva germaneta pel pont de desembre. Ja tinc ganes de veure’t!

Segona notícia:

Ja tinc internet amb wifi a casa, això vol dir que no haure d’estar amb el portàtil amunt i avall, ni haurem de tornar-nos els de casa per connectar-nos. Després de configurar cosetes amb el Charly via telèfon tot funciona correctament i ja m’estic baixant el sisè capítol de la tercera temporada de Lost!!!

Tercera notícia:

A Granada fa un temps de la hòstia. Ahir feia un fred de la hòstia i avui una calor de la hòstia. Després d’estar-me unes tres hores intentant pensar sobre aquest tema m’ha entrat gana i em disposo a berenar el que veieu a la foto. Visca el Vasolechecongalletas!

PD: Això va pels que m’heu trucat fa una estona. Degut al vostre estat etílic provocat per la festa de l’autònoma i algunes birres, no he entès res del que m’heu dit però m’ha fet gràcia. Així que demà a la festa de l’antic alumne feu-me un truc quan aneu tan tajes ok? Jo faré el mateix des d’algun bar d’aquí.

Les tapes

Vamonos de tapas, vamonos,
vamonos, vamonos!
Vamonos de tapas, vamonos,
vamonos, vamonos!

Caraco-caracoles patatas bravas,
boquero-boquerones en vinagre y alli o- y allioli
choquito y seta, morcilla y pisto.

Vamonos de tapas, vamonos,
vamonos, vamonos!
Vamonos de tapas, vamonos,
vamonos, vamonos!

Aceitu-aceitunoa, tortilla de patatas
pescaito frito y gambas pulpo y sepia

Una cañita bien tirá
A ver si compras má tabaco
Mira lo que tienes por alla
A ver con que lo acompañamos…

El Combolinga – Vamonos de tapas

Puchero, truita de patates, magro, paella, torrades, papas, aguacate, crema catalana, pastís de formatge, lentejas que si te gustan te las comes y sino te jodes i pasta, moooolta pasta, espaguetis, tortel·linis, macarrons, a la carbonara, al rocafort, amb sofregit, verdures. La veritat es que a l’hora de menjar ens cuidem força, i per acabar-ho d’arreglar les tapes del bar i els entrepans que hi ha del tamany de les torres Mafre. Això és vida!, i tot és molt barat. Un parell d’exemples: Un entrepà i una xibeca = 2 €, un cubata 2 €. De fet aquí els pakis amb llaunes no vendrien massa… L’altre dia amb 5 € tres gerres de birra de les de litre. Un desfase vaja! Aquí us deixo alguns llocs que m’han recomanat, a poquet a poquet anirem marcant els que provem.

Zona Elvira:
El cebollas: Cubates a 2 €, cubalitro a 5 €, birra a 1 €
Bar tortuga: Tapes vegetarianes, gazpacho
Bodegas Castañeda: Tradicional
Europa: Quan tens molta gana!
Casa Júlia: Peix
Patapalo: Bar musical
Enano rojo

Pedro Antonio de Alarcón:
D cuadros: Tapes
La Vogue. No tanca fins les tres-mil.
Soma: Música alternativa
El perro andaluz: cervesa!
El Labrador: S’ha de provar una beguda que es diu igual que el bar, molt bó!

Realejo:
Café Malvanosa: Agradable per xerrar
Planta Baja: discoteca
Afrodisia: discoteca
Kilombo: discoteca

Barça:
Resvaladero: Bar blaugrana amb fotos i bufanda.
Terraza (plaza Einstein): Bar hooligan blaugrana!

Altres llocs:
La Perra Gorda: discoteca al centre normalment gratis, la gerra de 1/2 litre a 1,5 € tot i que és on un dia amb 5 € d’entrada ens van donar tres gerres per cada un. Rock, Heavy.
Rialto: cerveseria dimecres
En la eskinita t’espero: Gallec
El Tren: Lluny, discoteca mestisatge reage, ska...
Industrial Copera: Lluny, molts concerts i música electrònica

Aquí estem...

Doncs sí, aquestes son les coses del mon d’internet. A Granada i escoltant al Puyal un Badalona-Barça. Serà que aquí tot allò que recordi a casa pren una dimensió diferent? Crec que si. Un partit així potser fa uns mesos l’hagués escoltat a caseta, i si hi era, que sent en dimecres a la nit seria bastant possible però no podríem descartar un Apol·lo. Però aquí amb la radio per internet, des d’aquí vull donar les gràcies a les versions electròniques de la TV3, Catalunya Radio, AVUI, Sport… I per suposat per aquella carpeta dels favorits: Gracies per deixar petites mostres d’allò que us va passant, a veure si segueixen, des d’aquí se us troba a faltar. Ganes de parlar amb la llengua que penses, estar constantment descobrint coses noves, potser tants canvis de cop fan que tot allò que et recorda a la gent que tens més lluny però alhora més a prop sigui tant important. Realment estic molt content de tot el que estic vivint aquí però també hi ha moments de tot així que tinc ganes de veure-us. Ens veiem en un vueling de distància. Vaig a estirar-me al sofà. Un petonet per a tots els que estiguem “por ahí”.

Una miqueta de julivert sempre va bé

Absurdo en do bemol, caspautor, comité valenciano, hijo negro, Johny puñales y Mike Phantom, que te cagas, una buena hostia, el castigador de hígados, el escocés barbudo, los funcionarios, punkis de Graná i altres històries. Només recordeu un nom “Perejil Republica Independiente” en sentireu a parlar…

Maduixes per a la rubia de los ojos moraos!!!

Per tu guapa, disfrutales!!!

El Re:public a Granada?

L'Albayzin m'encanta

Wellcome to Tijuana

Benvinguts a la reserva natural de Tijuana. Aquesta franja de territori està franquejada pel riu Polo y Caña i el llac que porta el mateix nom on sovint podem trobar-hi alguns exemplars de la fauna autòctona tot establint rituals socials com petar la xerrada o l’anomenada dansa del botellón. En aquesta reserva hi podem trobar flora i fauna d’allò més peculiar originaries de terres tan llunyanes com les sabanes d'Olot, la costa malaguenya, o els climes freds de Brixton. També hi podem trobar altres especies que fan les seves parades migratòries en aquest espai natural privilegiat. Finalment recordeu que en aquestes terres les fronteres estan obertes a visites guiades amb preus especials per a grups.

Un ratito de gloria

De vegades val al pena parar-se un moment a contemplar-ho tot més a poc a poc. Aquí a la terrasseta s'està genial! Espero que ho pogueu veure vosaltres mateixos en breu.

Última nit a Barcelona

Amb les maletes fetes i una mica atabalat. Espero que ens veiem aviat.

tic-tac tic-tac tic-tac...

Ja queda menys...

De traca i mocador!

Un brindis pels que venen, pels que se’n van, pels que es queden, per tot el que ens uneix, per tot el que compartim, pels dies de juliol que han passat i pels que encara han de passar, pel pollastre a l’ast, per la carn a la brasa i la botifarra, pel discurset, Bangladesh, l’astrolabi o el tiro per la culata, pels càstigs físics, la cara a la paret o el que no s’ha de fer, pels que arriben tard, per les discussions i les dates del calendari, per poder dir el que penses sense pensar el que diran de tu, pel treball en equip i els torns de paraula, pel contacte físic i la coneixença, per les mosques i els mosquits, pel cabrón hijo puta, per les apostes guanyades, per el res és impossible, pel 21, pels romans que es descompten, perquè “el resultado nos da igual”, pels nens grans i els menuts, pels que s’emocionen, pels que ploren i pels que riuen, pel michelin amb volant, pels que miren la temperatura de l’aigua, pels que es tiren sense pensar, pels que pensen sense tirar-se, pels que els tiren sense esperar-s’ho, pels que malgrat tot venen, pels que no venen, per l’herba que mai va arribar, pels que els queda molt per fer i segur que faran. Per tot això i molt més: TXIN-TXIN, Salut! I ens veiem a Viladrau.

Don't Worry, Be Happy

Si tu vas al cel en patinet,
fes-m'hi un bon lloc que hi pujo jo.
Si tu vas al cel en patinet,
fes-m'hi un bon lloc que hi pujo jo, airí-airó, airí-airó.

Si al cielo vas patinando,
hazme un lugar que subo yo ...
Si al cielo vas patinando,
hazme un lugar que subo yo, airí-airó, airí-airó.

Si tu vas o'ciel en patinant,
fai d'un petit crup que ja montela.
Si tu vas o'ciel en patinant,
fai d'un petit crup que ja montela, airí-airó, airí-airó.

En un got no pot haver-hi hagut,
mai vi del fort sense un embut.
En un got no pot haver-hi hagut,
mai vi del fort sense un embut, airí-airó, airí-airó.

Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí! fa mal allà!
Jamai jalem ni jalarem,
fa mal aquí, fa mal allà, airí-airó, airí-airó.

Romaknitov i el gran Trukov, Stanpitov, Dalaiwanav.
Romaknitov i el gran Trukov,
Stanpitov, Dalaiwanav, airí-airó, airí-airó.

Jo tinc xinc fills, xinc fills ben plims,

i amics intims, xincuanta-xinc.

Jo tinc xinc fills, xinc fills ben plims,

i amics intims, xincuanta-xinc, airí-airó, airí-airó.

Si tu vas al cel – Cançó popular

De vegades, tot pujant a un patinet i viatjant a llocs on la gent parla diferent, però en definitiva diuen el mateix, t’adones de la importància de la gent que estan més a prop teu.

A aquelles persones que miren la vida de cara i decideixen agafar-se d’una liana i llençar-s’hi amb un somriure d’orella a orella. A les que no els hi fa por mirar als ulls dels altres i diuen el que pensen. A les que sempre es queden a fer-ne una altra i acaben caminant sense presa. A les que s’adonen que tot potser no és tant transcendent com ens ho volen pintar, que no els hi importa el que diuen els altres si estan convençuts d’ells mateixos, als que et diuen “i si l’obres?” quan un només vol descobrir que s’hi veu pel forat del pany. Gràcies per tot el que hem compartit, rigut, ballat, cantat, xerrat, begut, discutit, guanyat, fumat, viatjat, corregut, cridat, plorat, avorrint-nos, emocionant-nos, esperant-nos o desesperant-nos, acomiadant-nos o retrobant-nos. Per tot això i pel que ens queda per fer. MOLTES GRÀCIES.

La primavera trompetera

No te pongas triste ni tampoco me resiste dar consejos yo.
Que tires pa´lante siempre alegre y elegante escucha esta canción,
Sigue por mi camino y no te bajes del bordillo,
Llegó la primavera con el canto de los grillos.

Y trae regalos pa´tenernos consolados y distraídos,
No te pienses nada solo vente a mi manada de bandido.
Y llévate un cacharro y corre no te quedes solo,
Llego la primavera con regalos para todos.


Un ventilador, fue el primer regalo
Pa´que se quiten las nubes grises en los días malos.
Que se lleve la basura de los aires contaminados
Pa´darle fresco a los animales de los documentales,
Y a esos deportistas que van delante de un león.


La primavera trompetera ya llego
Ya me despido del abrigo
Las muchachitas me vacilan con el sol
Niña vente conmigo y toma
Quema la goma q suelta el aroma
Pintando el aire de negras palomas.

Por los callejones están creciendo muchas flores sin ningún control.
Los coches no andan sus ruedas son calabazas cuando brilla el sol.
Los niños mean en la calle no les hace falta pañales.
Es todo tan bonito que parece carnavales.


Destornillador, y algunos pinceles pa´la gente buena sin estudios ni papeles.
Que no exista el trabajo pa´los hombres y las mujeres.
Que todo el mundo tengan regalos los más grandes y los más caros.
Que la gente de mi tierra siempre sea muy feliz.

La primavera trompetera ya llego
Ya me despido del abrigo
Las muchachitas me vacilan con el sol
Niña vente conmigo y toma
Quema la goma q suelta el aroma
Pintando el aire de negras palomas.

La primavera trompetera – Los Delinqüentes

Perquè tot i ser setembre, tard o d’hora la primavera sempre acaba arribant. Mentrestant continuarem disfrutant el sentimiento garrapatero que nos traen las flores. Ja saps que quan vulguis cremem tota la goma que faci falta. Un petó.

Amb les claus a la butxaca

Doncs si finalment, després de passar uns dies mica estressants finalment ja tinc pis. Us explico. Dilluns a les 7 del matí arribo a l’aeroport de Granada i agafo l’autocar fins al centre. Començo a buscar l’alberg per deixar les coses i començar a buscar informació sobre busos i aquestes coses útils. Per cert a l’alberg conec molta gent molt amable, la majoria estrangers que estan de visita, inclòs el company de pis d’una de les treballadores de l’alberg em passa cada dia telèfons de pisos. Tot el matí fent gestions de la universitat, m’envien d’un cantó a l’altre de la ciutat i pel que em diuen no puc inscriurem a les pràctiques, és a dir... llavors que estic fent aquí??? Finalment els becaris em diuen que el dia següent torni a anar a la facultat per mirar de solucionar el problema. A partir de la tarda em disposo a començar a mirar pisos, però oh! Tots els telèfons que portava des de Barcelona no em contesten. Així que no en puc veure cap, bé penso, és el primer dia, no passa res. Amb tot, conec a la Natàlia, una amiga de la companya de pis de ma germana a Madrid. Passem tota la tarda xerrant en un bar al carrer Elvira i intercanviem llocs per visitar tant de Granada com de Barcelona. La llista que em dona és molt completa, llocs de tapes, bars musicals, discoteques... Quedem per la nit amb uns amics seus per sortir a veure alguns d’aquests locals. Dimarts comença un altre cop a la uni i després de molt esperar se solucionen força les coses. Conec un noi que es diu José Antonio que esta penjant anuncis per llogar una habitació, m’ensenya la casa i estem una estona xerrant, després em disposo a seguir buscant anuncis pel carrer que ni ha milers, o milions! Visito un altre pis i decideixo que no em convencen cap. Segon dia de recerca de pis: resultat un possible i un que segur que no. Dimecres, començo visitant un àtic molt cèntric i molt bé de preu amb el que ja havia quedat des de Barcelona, el pis està molt bé i molt econòmic i cèntric però el fet de ser fumador i que em diuen que em trucaran més tard em fan pensar que no hi tornaré a posar els peus... Continuo buscant i visitant-ne, un pel nord, un altre amb un fumeta que em va caure força bé, però per aquelles coses de la vida no em decideixo per cap. Finalment, veig una oferta que pinta molt bé, una habitació per la plaça de toros per 113€ al més, de fet la més barata, així que crec que he trobat el que buscava i molt animat vaig cap allà. En el bus sento una noia que parla del telèfon sobre un pis, quan acaba em pregunta si per casualitat estic buscant pis i em dona la direcció. Jo vaig a visitar el de la plaça de toros però quan arribo em diuen. ¿No lo sabías? Este piso es solo para chicas, mira que me sabe mal... ¡Pero si hemos hablado por teléfono! ¿Acaso tengo voz de chica? Me cago en tu puta madre, ¿¿¿me he pateado media ciudad para ver tu puto piso y ahora me dices esto HIJA DE LA GRAN PUTA??? De fet no li vaig dir això però si que ho vaig pensar. Em trobava a l’últim dia hàbil per trobar pis eren les 7 de la tarda i no tenia pis... Però llavors vaig anar a veure el pis de la noia del bus i la paraula és INCREÏBLE! Pis enorme, dues terrasses amb vistes a tota Granada fins a l’Alhambra! Una passada vaja. Al pis hi ha una noia de Màlaga i el seu novio anglès, falta una persona més que encara no l'han confirmat, aquesta parella em donen molt bones sensacions. M'expliquen les condicions i torno a l’alberg a buscar les bosses i les deixo allà i un cop pagat em donen les claus. I així ha estat la primera aventureta per Granada, una mica mogudeta però amb final feliç ;) A per cert si hi ha algú que encara està llegint això està invitat la casa, sinó que su’s bonbin! :D

Núvols

Descobrir noves maneres de contemplar la realitat sempre ha estat una obsessió de l’espècie humana. Potser les primeres manifestacions d’aquest fet les podríem extreure de les tribus indígenes que havien d’experimentar aparents estats de trastorn de la consciència a través de ritus preparats com a una fase necessària del seu procés vital. De vegades és el moment de deixar d’observar allò que tens més a prop, més segur, de pam a pam. En els casos que estiguis immers en una realitat de la que vols allunyar-te, aquest canvi suposa un alleugeriment, una via d’escapatòria, una sortida. En canvi, quan la realitat que t’envolta té tots els seus matisos, un matí dels que no voldries saber res de ningú, una mirada que et destroça per dins, una trucada que t’injecta una dosi d’energia, com un vitrall de molts colors, uns colors agraden més i d’altres no tan. En qualsevol cas la realitat viscuda i interpretada amb totes les notes d’una melodia. En aquests casos és quan es fa més difícil avançar i mirar els núvols des de dalt.

El patio de mi casa no es particular

Sembla ser que aquí començarà el meu viatge per terres granadines, en un alberg anomenat “Oasis Granada” amb un pati que pel que es veu sembla força animadet. A veure que tal està aquest oasis.

El patio de mi casa no es particular
alli tohito er’ que entra se pone a bailar.
Acercate y vuelveme a contar
aquellos dos pasitos tiri-tiri-titá.

EA! – El patio

Quin pastís de formatge!

Pastís de formatge i melmelada de maduixa:

Ingredients:
Un paquet de galetes maria (175 g)
100 g de mantega
4 cullerades soperes de sucre
Melmelada de maduixa (un pot)
2 paquets de formatge tipus Philadelphia
Gelatina (1 sobre o un parell de lamines)



1. Primer de tot els piquen les galetes amb una ma de morter fins que quedin com farina de galeta i a continuació s’amassa la mantega amb aquesta farina i una cullerada sopera de sucre fins que quedi una pasta mes o menys uniforme. A continuació s’emmotlla i es col·loca uns 5 minuts al forn a 150º. La base la deixem refredar fora un matí sencer.

2. En un bol es barregen el formatge, 3 cullerades de sucre, 3 cullerades de melmelada i ¾ parts de la gelatina que haurem preparat abans (desfeta amb una mica d’aigua o com indiqui el fabricant). Un cop ben barrejat ho col·locarem en el motlle i ho posarem a la nevera unes quantes hores.

3. Finalment barrejarem el que ens quedi de melmelada amb el que ens quedi de gelatina fins que quedi homogeni i ho afegirem al motlle (sempre que la resta del pastís ja hagi quallat). Ho deixarem una estona més a la nevera i ja estarà llest per a ser servit.

I Bon profit!

El Viatge

Prepara’t per un viatge ben llarg
La maleta i el sac de dormir
I el neguit i la por, de les ànsies d’obrir camí
No t’oblidis de la rosa dels vents
No t’oblidis de l’estrella polar
Creca el que no tens perquè el que tens no ho perdras

Toca el dos
Si sents sonar campanes
Toca el dos
Auspici que com un cimbell
Toca el dos
El teu destí demana
Toca el dos
Dur-te coenixement

Es tracta d’obrir aquests ullets adormits
Que el món és petit i tu, molt gran
Encomanem al destí que ens jugui bones cartes
Cerca l’ideal i veuràs com no existeix
El paradís sols dins d’un és real
Tots tenim dues veus que ens beuen l’enteniment

Toca el dos
Que si no marxes ara
Toca el dos
No sigui per la mandra
Toca el dos
Un pot d’esperit de vi pel camí
Toca el dos
Aprèn de tot i molt

El viatge - Dusminguet

Vint-i-set

- Hola bon dia, en que el puc servir?
- Necessitaria que algú m’ajudes i potser vostè pot. Últimament no se que em passa que em sento una mica...
- Li costa dormir?
- No, normalment no. No és això.
- L’esquena? Té mal de ronyons?
- No tampoc.
- Doncs, ja dirà.
- Em trobo com aturat, estancat, desorientat, despistat, difuminat, perdut i de vegades trobat, activat, inspirat, il·lusionat, fins i tot, il·luminat . Tinc la sensació que ho perdo tot però que també ho trobo, no sabria ben be com explicar-li. Si vostè em pot fer un cop d’ull, potser em falta alguna vitamina, o mineral no ho se, no hi entenc d’aquestes coses.
- Bé ens ho podem mirar a veure.
- Molt bé doncs ja em dirà que en pensa.
- Vejam, vejam... a veure, que li sembla més fàcil multiplicar vuit per quatre o tres per nou?
- Doncs, a veure, potser respondria més ràpid vuit per quatre, trenta-dos que no pas tres per nou vint-i-set. És greu?
- Pels símptomes que descriu crec que ja se que li passa.
- A si? Doncs ja dirà, si us plau.
- No pateixi, no és greu, a vostè li fa falta un clauer.
- Un clauer?
- Si, així quan necessiti una clau no haurà de buscar per tot arreu sinó que les podrà deixar totes en un lloc on sempre se’n recordi que hi son.
- Moltes gràcies! Ara mateix vaig a buscar-ne un.

Anem-hi doncs!

Hola a tots i a totes! Finalment he decidit que ja era el moment de deixar anar algunes petites cosetes per aquí la xarxa. No se exactament que hi aniré penjant, ja veurem, suposo que ja trobaré el moment i la inspiració. Apa, per començar, aquí us deixo una foto a la Plaça del Sol que aquests dies estan de festa major. Ens veiem!