Singelin estalier, singelin estailer!

Kieran! Una pinta!

Com el que tarda en escriure al seu blog, avui per fi puc dir:

Dema divendres no hi ha despertador!

S’haura de celebrar amb unes bones pintes!

Torna-la a tocar, Xato!

061 en que els podem ajudar?

Han començat les matinades. Els despertadors que sonen quan els altres dormen. Els carrers buits i sense llum. Arribar en 15 minuts a la feina. Fitxar per entrar i sortir. Auriculars i micròfons. Els 20 minuts i els cinc minuts pel piti. Els Charly Tango Els Yankies Alfa. Els Tangos i les Mike’s el li passo amb un metge i NO PENGI. Li enviem una ambulància i els Mossos i Bombers que no s’enteren de res... El codigo 3 i la gent que et crida i la que s’equivoca. Els que són de referència i vigila que a Barcelona NO ES POT DEIXAR UN CARRER AMB UN ZERO! Els simulacres i els helicòpters. Els DESCONEGUTS i les ambulàncies de Lleida que s’activen soles. Els duplicats i la boleta. La gent que parla ràpid i els metges que van a càmera lenta. Les escoltes i les primeres teclejades. El li confirmo, li confirmo i li torno a confirmar. Puig-Reig que no Porrets. Viloví d’Onyar que diuen que te un aeroport. Els dies de festa i de festa a festa i empalmo “porque me toca”. En fi tot un mont que formarà part de nosaltres si el més de prova va com ha d’anar (i creuem els dits!)

Be julivert my friend...

Julivert meu, com t’has quedat,
sense cap fulla,
sense cap fulla,
julivert meu com t’has quedat,
sense cap fulla i el cap pelat.

Be julivert my friend...

Las penas entran en mi adentro

cuando vienen unos cuantos y no son buenos

me dan asco tan solo de verlos

y cuando me sonrien, me miran, me dan miedo.

Yo solo me rodeo de lo bueno

que tienen mas vidilla, son mas sinceros

Las caretas solo son para los feos

y el agua clara y el cielo pa’ los bellos

las caretas solo son para los feos

y el agua clara y el cielo pa’ los bellos

Y seguirán, seguirán existiendo

y ojala, siga distienguiendolos

y cuando llegue el dia de mi entierro

estaré rodeao de to’ lo bueno

y cuando llegue el dia de mi entierro

estaré rodeao de to’ lo bueno

La Rabia – Canteca de macao

AXIS LLADRES

Efectivament, com dèiem en dies anteriors "queremos ser tu ano" te la meten doblá... ETT's i Bancs... hi ha combinació pitjor? Si no n’hi havia prou amb que el sou fos deplorable (580 € per una jornada de 8 hores diàries), si no n’hi havia prou que per 16 hores de feina paguessin 38,45 €, la última de l’empresa de treball temporal AXIS, responsable de la campanya del Banc Santander per les famoses targetes universitàries, ha estat que m’han volgut estafar. Si a l’entrevista de feina t’expliquen unes condicions (nefastes, però condicions de totes maneres...) aquestes s’haurien de complir no? Doncs per l’empresa AXIS això no és així i m’han volgut estafar un total de 31 €. Després de discutir amb diferents gentussa d’aquesta empresa m’han dit que m’ho pagaran tot i que tenint en compte el valor que te la seva paraula fins que no ho vegi al meu compte corrent no les tinc totes.

Així que el meu consell per avui és, llegiu-vos be els contractes, i si a l’apartat del sou posa “SEGUN CONVENIO”, que us ensenyin aquest conveni i que us el donin per escrit que sinó us la foten de canto.

Aquest ha estat el meu consell laboral d’avui.

MORT AL CONTRACTE BASURA!

Eu falo português

Eu falo português
Tu falas português
Ele/Ela fala português
Nós falamos português
Vocês falam português
Eles/Elas falam português

Primera clase de portuguès amb ganes de tornar-hi. Queden 5 mesos de curs i moltes paraules amb simbols com aquest ^ o el de la ñ sobre les lletres per aprendre. Obrigado por tudo.

Mort al fòrum!

Podria estar més lluny de tot?

Podria ser més gran?

Pot haver-hi més gent?

Et pot parar més penya que no coneixes recordant-te que curres al Santander?

Pots perdre a la gent només per anar un moment a pixar?

Pots estar 1 hora per trobar-te amb la gent?

Pots pagar 3’5 € per un got de birra calenta?

Pot haver més policia per la zona?

Podria haver algú venen birres a un preu raonable? (2 € la llauna i a tomar por culo...)

Et poden deixar entrar i sortir sense que hi hagi segurates controlant-te?

Pot no espatllar-se el Tranbaix?

Pot ser més borde el conductor?

Cal que haguem de patejar fins a Sant Andreu per buscar la renfe?

I... finalment... perquè se t’ha de volar pels aires L’ÚLTIM PORRO!

VISCA EL GÒTIC! MORT AL FÒRUM!

Barcelona és bona si la rumba sona

Riu-te del rei, Riu del que mana que la RUMBA riu de qui li dóna la gana

Ei, sóc aquí però tu no em veus!

Ei, sóc aquí, sóc aquí.

Ei, sóc aquí però tu no em veus!

Ei, sóc aquí, sóc aquí.

Sóc allò que no té nom,

Si en tingués mai no el diria.

Sóc allò que no té nom,

Si el digués us mentiria.

Avui ho portem fino.

És com aquella part de l’ojete que no t’acabes de netejar mai.

A veces lo traigo gordo, a veces lo traigo fino

Avui toca gordo.

Busca el préssec, mandril!

Algú veu la sortida?

França Tour '07

Perpinyà - Sète - Montpellier - Carcassonne

Moroco loko!

Volará más hierro que plumas en el cielo
como cambió tu deseo, cambiarán las langostas
cambiarán fronteras como campos de batalla
creyéndose un muro se convirtió en la playa

Y el agua es café y petróleo
y la música cambia el dolor
cambia que cambia la vida por ser vida
yo contigo me dejo morir un poco

Oh, mon petit amour
tu est mon trésor
Oh, mon petit amour

Ay, cariño algo cambiará
en nuestro mundo
pero yo quiero estar contigo
Mi corazón, de sopetón
el sopetón de mi corazón

En la galaxia “El ruido” se mueve el silencio
nunca estará quieto el cielo mientras cambian mis manos
cambiaron los campos por pisos
y con la luna tu vientre cambia de parecer

Y el agua es café y petróleo...

El Sopetón - Dusminguet

Marroc ’07 increïble. Arribada a Marrakech i primeres olors a la plaça Jemaa-el-Fna, els encantadors de serps, els micos, el fum dels llocs de menjar i els sucs de taronja. Dormim a l’alberg AFRIQUIAAAAAAA!!! i a les 4:00 AM per agafar el ten cap a Fez, primers “contactes” amb la població autòctona. A l’arribada amb els taxis i l’Abdul que ja comença a liar-nos. Anem a buscar un lloc per dormir i... Palacete increïble. El REY AHORA MUERTE. Els turistes ens venen a veure mentres dormim la siesta. Excursió el dia següent amb l’Abdul per les curtiduries, les vistes des de la muntanyeta de Fez i a veure alfombres. “Abdul, que no queremos comprar nada!” HAMMAM però que és això! Que ens voleu matar? Pallissa del mil que ens van fotre però que be que ens vam quedar... Expedició cap a Chaouen amb busos i taxis els que es fa caca. Terrasa de lujo hotel Souika. Sopar a casa el Mohamed i PRISA MATA en estat pur. Passejades pels carrers de Chaouen tot blau i molt tranquil. Pujada a la mesquita en ruïnes i fumada màxima. Baixada molt complicada per l’estat en el que ens trobàvem. Al dia següent anem a veure les plantacions de kif amb l’Ahmed fragoneta per 13 i a caminar fort plantacions per tot arreu i arribada a la cascada amb banyet inclòs. Anem capa la “PLAZA DE MOI” a fer un te i dinar, prisa mata. I deixem el blau de Chaouen per anar a Kenitra... Puta merda de lloc, quina pudor! Anem a la platja i el oso Eli es passa 17 hores dormint. Recollim els cotxes a Rabat i anem cap a Settat. Ens tracten com maharajàs a casa la Lala. Atenció com ens col•loquen els coberts! Coneixem a la família i el sogre cachondo amb sense ull. El dia següent henna i a arreglar-se per la boda marroquí! Pollastre i vaca molt bons i a ballar com lokus, donant-ho tot! Caca forta del Roger i cap a casa. El dia següent primera despedida. Maria, Eli i jo ens quedem a Marrakech i la resta sen va cap al desert per la CARRETERA DEL MEDO al paso con mi camión. Zoco arrasat i sopar a la plaça Jemaa-el-Fna, espectacular! Parada 58 dels sucs de taronja amb moltes fotos amb els dos venedors, rises mil. A l’alberg molt graciosos el Ahmed i el Romario. Escribe, escribe... cap mega freack del Romario. El dia següent la Eli marxa al matí i la María marxa al Hammam, després, últimes compres a Marrakech i la Maria cap a Barna. Jo marxo cap a Madrid i a dormir a casa el Jaime. (la movida madrileña no podrà ser, estem morts). Dia següent llevar-se tard i cap a l’aeroport. Policia que ens para i ens demana la documentació, fills de puta, ens pregunten si hem estat detinguts algun cop i després de donar les nostres dades ens diuen que som CODIGO 1 i que podem marxar. El Jaime torna a casa seva a fer-se la maleta i jo cap a la T4 de merda. Aconsegueixo arribar a l’avió però la meva motxilla no... i arribada a Barna amb moltes coses per explicar-vos. Ha estat un viatge perfecte i gracies a tots per aquests dies increïbles. Àngel, Nuri, Xaviolo, Mora, Maria, Marta, Anna, Chesu, Xapa, Eli, Bantxu, Mariona TODO FAMILIA, NO PARANOIA.

¿?

Et trobaré a faltar...

Espero que ens tornem a trobar. Ha estat un any increïble.

A reveure Granada.

Paquets i més paquets!

Dia de caixes i més caixes

Això hi cap o no? Buff... Ja les he tancat i encara em queden més coses que no havia vist! Mmm... Demà s’emporten els paquets i dijous ja torno a Barcelona.

Argh!!! Com odio les mudances...

La cafetera ja no camina...

Així és, avui dia 26 de juny de 2007 el Marbella ens ha deixat. Ha estat una mort dolça i sense dolor. Els que hem compartit moments inoblidables amb tu sempre et recordarem. Parvulari, sortides a de monitors, colònies, Viladecans, PALS! Aquell soroll de motor únic, la seva direcció resistida, els seients de darrere tan còmodes... En fi descansa en pau i recorda la lletra amb la que ens acomiadem de tu.

Trobarem a faltar el teu somriure;

dius que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí,

però el record de la vall, on vas viure,

no l’esborra la pols del camí.

El teu front dur la llum de l’albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

es vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat

i aquest cor que ara guarda la pena,

tan amarga del teu comiat.

La vall del riu vermell

La nit de Sant Joan

Ohhhh!!! instants de llum que s'acaben de cop... A veure'ls asseguts a la sorra. Bona revetlla de Sant Joan.

Sardina fresca!

Dia de despedides, si no fa ni dues setmanes vaig fer la que podria ser la meva última classe a la universitat (creuem els dits i toquem fusta…), avui també marxava la Mai de casa. Caixes empaquetades i l’habitació buida eren signe que a mi en breu també em tocarà fer paquets. Avui però ha tocat llevar-se d’hora que tenia el primer examen, “Psicología Social del Conflicto”, amb el reiteradament odiat Antonio Romero, l’examen no ha estat fàcil però tampoc crec que suspengui, en fi quan surtin les notes ja us ho explicaré. A partir d’ara 3 setmanes on encara quedarà per fer algun examen, memòria... i on també haurem de acomiadar-nos dels que es queden aquí. Ho trobarem a faltar la veritat, en fi... La foto és de les sardines que ens vam menjar aquest cap de setmana amb una sardinada a la terrassa.

Ponme un bocadillo de jamón y un litro!

Pregunta: Que es pot menjar amb 2 euros a Granada?

Demà últim capítol de la temporada...

Rumba Dub Style

Dimecres: Arribant just per respondre a les últimes preguntes del Quitz al Re: (i per variar no vam guanyar pas...) després directes a l’Apolo que la nit és llarga.

Dijous: Nit tranquil·la i capítol de LOST, aquesta setmana ÚLTIM CAPÍTOL DE LA TEMPORADA!

Divendres: Nit de Taller amb l’obra de 1r de Batx. i visiteta de rigor als Teos i les Mafaldes. Sopar al Carlos amb descobriment d’un nou entrepà: Botifarra al cava, increïble! Després unes sangries a la Musiqueta que no podien faltar.

Dissabte: Concert brutal dels Ojos de Brujo a Sant Boi. 3 hores de festa i acabant rebentats capa a casa.

Diumenge: Partidàs del Barça al Calderón 0-6 que més es pot demanar? Doncs si que el Madrid perdi algun puntet i la Lliga ja serà nostra!

PD: Ja he provat el cotxe nou!

Anem a la piscina?

Pel maig cada dia un raig

Pluja

Pluja que no deixa de caure en tot el dia

Pluja que saps que t’està mullant la roba estesa

Pluja que esperes que pari per poder eixugar-la

Pluja que no para

Pluja que t’empapa les sabates

Pluja que et deixa xop

Pluja que et fa quedar a casa veien una peli

Pluja que mulla a tothom

Pluja que no et deixa sortir al carrer

Pot parar de ploure una estona?

Avui barbacoa a la terrasseta

La barbacoa, la barbacoa.
Como me gusta la "Barbekiú".
La barbacoa, la barbacoa.
Como me gusta la "Barbekiú".

Que ricos los chorizos parrilleros.
LOS CHORIZOS PARRILEROS.
Que ricas las salchichas a la brasa.
LAS SALCHICHAS A LA BRASA.
Que buenas las chuletas de cordero.
LAS CHULETAS DE CORDERO.
Que bueno es este vino de garrafa.
ESTE VINO DE GARRAFA.
Nos llevamos muchas cosas,
las bebidas, las gaseosas.
La salsita, las costillas,
buena carne en la parrila
el carbón y el chuletón.

Las chuletas de cordero, mama.
Los chorizos parrilleros, mama.
Las salchichas a la brasa, mama.
Ese vino de garrafa, mama.

La barbacoa, la barbacoa.
Como me gusta la "Barbekiú".
La barbacoa, la barbacoa.
Como me gusta la "Barbekiú".
La barbacoa, la barbacoa.
Como me gusta la "Barbekiú".

La barbacoa – Georgie Dann

Ja tenim barbacoa a casa!!! Dilluns és l’aniversari del Chris i per celebrar-ho ahir vam fer la primera barbacoa a la terrassa de casa. Dia impecable de sol, hamburgueses i pinxos. També calen destacar les patates a la brasa amb allioli, de mueeeerte!!! De segur que no serà la última.

¡Joé que caló!

Mànigues curtes, xancletes, ulleres de sol i si quedava algú que no ho veia clar la prova irrefutable: ORXATA FRESCA! JA ÉS ESTIU! Aquesta és la primera de l’any però de ben segur que no serà l’ultima. Prepareu la coca, els petards i el cava que sense adonar-nos en breu ja serà Sant Joan!

Roses i llibres

Tot just fa uns dies que ha començat la primavera i de cop, la ciutat s’omple, com per art de màgia, de parades amb la senyera i plenes de llibres per tot arreu. Al costat, les corresponents roses donen un color molt especial a aquesta festa. Val la pena passejar per les Rambles en un dia com avui. Que passeu un bon dia de Sant Jordi.

I més i més i més i més i MESSI!

Ara vinc ara torno

Retornada al sud després de dues setmanetes mogudes. Visita del Jaime a Barcelona i a fer fotos pels puestos amb el Charlie Brown, per fi hem anat l’únic Quitz de Barcelona en català, i on sinó? Al Re: public amb l’Elisenda al micro. No hem guanyat però ens ho vam passar molt bé. També hem visitat casinos, i Nostromos, ah! per cert, ja tinc cotxe nou! Encara tardarà una mica però quan torni ja el podré portar amunt i avall. I com oblidar-me del cap de Setmana a Villa Seva de dalt! Impecable. Ara a tornar a la rutina però amb un solet que deu ni do!

Nit de meigas i conxuros

Mouchos, coruxas, sapos e bruxas.
Demos, trasnos e dianhos, espritos das nevoadas veigas.
Corvos, pintigas e meigas, feitizos das mencinheiras.
Pobres canhotas furadas, fogar dos vermes e alimanhas.
Lume das Santas Companhas, mal de ollo, negros meigallos, cheiro dos mortos, tronos e raios.
Oubeo do can, pregon da morte, foucinho do satiro e pe do coello.
Pecadora lingua da mala muller casada cun home vello.
Averno de Satan e Belcebu, lume dos cadavres ardentes, corpos mutilados dos indecentes, peidos dos infernales cus, muxido da mar embravescida.
Barriga inutil da muller solteira, falar dos gatos que andan a xaneira, guedella porra da cabra mal parida.
Con este fol levantarei as chamas deste lume que asemella ao do inferno, e fuxiran as bruxas acabalo das sas escobas, indose bañar na praia das areas gordas.
¡Oide, oide! os ruxidos que dan as que non poden deixar de queimarse no agoardente, quedando asi purificadas.
E cando este brebaxe baixe polas nosas gorxas, quedaremos libres dos males da nosa ialma e de todo embruxamento.
Forzas do ar, terra, mar e lume, a vos fago esta chamada: si e verdade que tendes mais poder que a humana xente, eiqui e agora, facede cos espritos dos amigos que estan fora, participen con nos desta queimada.

Conxuro queimada

Haberlas haylas, la questión es encontrailas

Ràbia continguda i decepció

Em fa ràbia aquella gent que no són coherents amb allò que prediquen. M’explicaré. Actualment estic fent una assignatura que porta per títol “Psicologia social del conflicte” en aquesta es tracten temes socials on sorgeix el conflicte des de la globalització, la immigració, les diferències culturals entre pobles i com potenciar una relació més justa entre ells, el terrorisme polític i religiós, els nacionalismes, les guerres i la relació de conflicte en les parelles. Fins aquí un es pot plantejar que són temes interessants i fins i tot li pot interessar veure quina visió es té, sobretot d’un tema com el nacionalisme des d’un punt de vista “extern”, sota la meva ingènua (?) perspectiva em va semblar molt interessant veure com es tractaven aquests temes des d’aquí. Un es planteja que temes tan complexos com aquests s’haurien d’abordar des de la cautela i que un anàlisi massa superficial seria altament perillós. El problema és que un també es planteja que si el que pretens és despertar les consciències entre els estudiants s’hauria d’animar a la participació oberta i aquí és on crec que falla aquest professor. M’explicaré amb un exemple extret d’una de les seves classes

“- Lo que realmente quieren los catalanes con lo del estatuto es quedarse poco a poco con mas dinero, i lo demás es solo una cortina de humo”.

Aquí un es pregunta aquesta afirmació és discutible? Per mi sí. No tenim una cultura pròpia, una llengua, una història? Es veu que tot això no compta per alguns. Arran d’això un va cometre l’atreviment d’expressar una crítica al discurs de l’eminència en el tema.

- ¿De verdad crees que el sentimiento nacionalista se basa solo en el dinero?

La resposta va ser una reargumentació cada cop més agressiva del seu anterior discurs amb algunes afirmacions tipus:

- ¡En Cataluññña el castellano está sufriendo una persecución increíble!

- ¿Como? ¿Porque?

- ¡Si quieres ir a una universidad catalana tienes que dar las classes en catalán!

-¿I donde vamos a usar el catalán? ¿En la intimidad? ¿Escondidos? ¿Vamos a Australia a hablarlo? ¿No se tenían que proteger las minorías? (en referència a exemples que va posar en classes anteriors del conflicte Israelo-Palestí, Centreamèrica...)

- La Constitución dice que el castellano es cooficial en Cataluña.

- Una Constitución hecha en una etapa donde la gente tenía miedo con el 23-F de por medio... no se, ¿quizás entonces se tendría que revisar un poco, no? (Aquest mateix professor va fer una classe magistral de com s’havia dut a terme la transició en un clima de crispació política i social cosa que em produïa una sensació de desconcert que no entenia)

Amb aquestes una noia alemanya intenta dir la seva, resposta del professor?

- ¡Tu cállate que no sabes de lo que estás hablando!

- ¿Que actitud mas democrática no?

- ¡Bueno se ha acabado la clase que ya es la hora!

I quan un servidor marxava el professor el crida i entre altres “arguments” defensant les seves tesis deixa anar aquesta:

- Tu no sabes que hubo un grupo terrorista en Cataluña como el de ETA?

- Si, si que lo sabia y por suerte no prosperó.

- ¿Ya os hubiera gustado no?

- No, no, si nosotros no queremos un nacionalismo de las armas sino de la palabra.

- Veo que tienes una actitud cerrada i dogmática de la realidad. ¿Sabes lo que significa dogmático verdad?

- Bueno... pues nada, soy un dogmático y ya esta. Pero entonces tendré que revisar que estoy haciendo aquí.

En fi, decepció i sensació d’impotència. Amb gent que es creu superior als altres és difícil raonar, siguin de dretes o “d’esquerres”. Haurem de fer l’assignatura pels 6 crèdits...

Dinar i soleá

Ja la tenim aquí! Terraseta, matalàs i dinar al solet! Ja tocava i ara amb dos nous llogaters, aquí tenim al Pablo que ens ha ocupat el matalàs i ens mira amb cara de pena... ohhh! Ala les que us queixaveu de la nena de la comunió perquè era molt lletja ja podeu dir allò de "que mooono..." i el Stefan que no te tan pel, tots dos made in Greece

Lluííííííííííís!!!

¡Hola amigos! Hoy vamos a dar un briconsejo. Como pasárselo en grande con poco dinero y muchas risas. Algo rápido, fácil y para toda la familia. Para poder echarse unas buenas risas majas solo necesitamos lo siguiente:

1. Un cuadro estilo rococó, con detalles florales si puede ser, de cuando nuestra primita tercera hizo la primera comunión. En caso de no tenerla siempre se puede encontrar en algún container cercano, también sirve.
2. Un cutre o cualquier utensilio cortante de cómo mínimo una hoja afilada. En caso de no disponer de ella se podría recurrir a las clásicas tijeras del cole de punta redonda o a una esponja aunque en el último caso el resultado puede no ser el esperado.
3. Una cámara fotográfica último modelo con gusano feliz en su interior para inmortalizar el gran momento.
4. Índices altos de alcohol en sangre a unos 200 metros a la redonda.

- Primero de todo coger con una o ambas o las tres manos el susodicho cuadro.
- Recortar la silueta de la cara de la querida prima aunque si no se tiene relación familiar con la retratada también se puede establecer la misma operación.
- Entrar en cualquier discoteca o lugar donde haya mucha gente con el cuadro incrustado en la cara y ofrecer amablemente a todo aquel que quiera rememorar tiempos mejores ha compartir esos grandes momentos.
- Rememorar la noche anterior con los documentos gráficos recogidos en la cámara.

Aquí tenéis el resultado final. Y en un santiamén estará listo para disfrutarlo en su casa o en la de sus amigos.

Salut i força al canut!

Brindo por las mujeres que derrochan simpatía,
Brindo por los que vuelven con las luces de otro día
Brindo porque recuerdo tu cuerpo, pero olvidé tu cara,
Brindo por lo que tuve porque ya no tengo nada...

Brindo por el momento en que tu y yo nos conocimos
Y por los corazones que se han roto en el camino.
Brindo por el recuerdo y también por el olvido
Brindo porque esta noche un amigo paga el vino...

Porque la vida es dura por el fin de la amargura,
Brindo porque me olvido los motivos porque brindo.
Brindo con lo que sea que caiga hoy en el vaso,
Brindo por la victoria, por el empate y por el fracaso...

Brindo por seguir queriéndote toda la vida,
Casi esta lleno el vaso con la sangre de otra herida.
Brindo con emoción pero también brindo con frialdad,
Que la salud no falte a toda la humanidad...

Desde un rincón del mundo... brindo contigo...

Caiga quien caiga brindo sobre la luz de una vela,
Toda la noche brindo y que la mañana venga.
No es un momento triste, ya que brindo con amigos,
Brindo por el futuro con la noche de testigo...
Si alguna vez no brindo siquiera por tonterías,
Brindaré con silencio por la fortuna perdida.
Brindaré muy en serio por una vez en la vida,
Brindo hasta la cirrosis por la vacuna del sida...

Desde un rincón del mundo...brindo contigo... salud!

Salud (dinero y amor) – Los Rodriguez

A disfrutar-los brindan amb un bon cava. Per molts anys! Un petó ben gran!

Parada i fonda

... i 4! Sí! Per fi han acabat els exàmens i ja tenim una cosa més en la que no pensar. Després de dies de biblioteca (o no...) toca donar cop de volant i celebrar-ho. Va! arrenca que el semàfor està verd!

Segon combat

Buffff… Segon examen. Psicologia del llenguatge. Després de dies i dies barallant-me amb el totxo de llibre de l’assignatura avui a les 8:30 tenia l’examen. I ha començat el gran combat. Ha estat un examen de desgast mental ja que les preguntes eren força putes, estil “en la pàgina 265 vam parlar sobre un estudi que van fer una gent que es passava moltes hores de la seva vida fent estudis i que eren molt llestes i aquestes coses, doncs diguem quin era el 3 pas que feien si tenim en compte que estem parlant del 4t estudi dels mateixos investigadors” a) b) c) d) total que m’ha semblat un dels típics exàmens de memòria més que una altra cosa. I a més, a més, com que sóc tan xulo que no vull fer avaluació continuada (és a dir fer moooooolts exàmens duran l’any per treure’t una petita part de matèria de l’examen final) tenia preguntes de tot el temari això traduït en pàgines aproximadament 500 pàgines que òbviament oblidaré a partir de 1, 2, 3, ja! Mira ja les he oblidat. En definitiva examen molt espès i com ja ve sent habitual no se quan sortiran les notes així que ja ho trobarem... Demà l’altre assignatura durilla: Psicologia del pensament (lògica sil·logística i proposicional, raonament estadístic, resolució de problemes, presa de decisions...) un festival de conceptes abstractes que es relacionen entre si com qui va a jugar un partidet de futbol amb una bona costellada. Demà us explico que tal. Per cert ahir vam fer pollastre al curri a casa i va quedar de colló de mico!

PD: A la imatge un d’aquests estudis. Com les persones utilitzen l’expressió “oh!” en diferents contextos. Només em queda dir: “Oh! Què interesant!”

Ja falta menys!!!

El viernes es siempre la introducción del sábado

Good morning!!!

Doncs avui us vull presentar a los habitantes de la casa de Polo y Caña. A dalt les dues nenes de la casa, la Mai, la noia dels embotits jejeje que ens decora la casa amb els seus quadres i escultures, ens ha sortit artista tu! I al costat la Ali, que ens deleita amb els seus potajes i pucheros o altres obres culitàries dignes de ser mencionades, ponme un cafelito en tazita! Si voleu fer més personatges entreu a aquesta pàgina http://www.sp-studio.de/ Sobretot si esteu molt avorrits d’estudiar jejeje

Primer combat

La lluita es presentava assequible. L’aspirant a campió dels pesos ploma (perquè enganyar-se) volia aconseguir el títol mundial de la categoria. El combat havia vingut precedit per un discurs conservador per part de l’actual campió que volia transmetre tota la pressió a l’oponent. Tot i així l’aspirant no es volia confiar i tot i que no s’havia preparat massa volia examinar cada pas que feia el seu adversari. I dong! Comença el combat. 9 assalts eren els que s’havien establert i tot i que primerament semblava que el campió havia ressorgit de les cendres com l’au fènix l’aspirant va anar esquivant els diferents cops com podia. El resultat final? El trobareu al taulell d’anuncis del Sr. Carrasco. El dia? La veritat ara que ho penso no ho se...

Butano

Com ens agrada el butano. Aquesta bombona regordeta i feliç que ens proporciona escalfor en els freds dies i aigua calenteta per dutxar-nos. Cantem tots junts la cançó del butano! M’encanta quan s’acaba la bombona i tinc el cap ensabonat…

Tenemos butano en nuestro hogar

Cuanta agua calentita nos hace disfrutar

Butano, butano que gran comodidad

Butano es ahorro, butano es bienestar

Ahora si que me gusta la ducha!

Per cantar aquest gran hit tot escoltant-lo cliqueu aquí (Gràcies a Fonoteca de Radio)

Una de guebo con papa

FABULA DEL HOMBRE LOBO Y LA MUJER PANTERA
[Eso que en todas las ciudades enriquece los bares y hay quien llama amor]
(Juan Antonio Canta)


Cuando yo
soy el hombre lobo
tu eres la… la mujer pantera
sale la luna yo me recojo
esta noche follaremos como fieras

Chao compañeritos de farra
chao a la puta bohemia
Empezaba ya estar harto
de cagar blando y no enterarme de una mierda

De fiesta está mi corazón
me bailan solas las piernas
que más que baile es un temblor
entre el monillo y la paraplejía

Es la falta de amor
la que llena los bares
son tus labios para mí
un plato de calamares

Cervecita sin alcohol
dentífrico acción blanqueante
que nada me falte
días de mucho vísperas de ná

En ocasiones el sueño del amor
amanece en un club de carretera
pilla el camión cargaito (de) garrafón
y por Despeñaperros se despeña

Y en esa curva se aparece
a las orquestas pachangueras
y así recorrer en furgoneta
de costa a costa
la España entera

Con la fe con la ilusión
de hacer del mundo una verbena
buscando víctimas nuevas
las noches de luna llena
cuando yo
soy el hombre lobo y tú eres la mujer pantera

Fabula del hombre lobo y la mujer pantera – La cabra mecánica

Dies de fred, neu, tabernes, perras y molt gordes, soparet amb disfreses i gaites de per mitg... Dimecres primer examen, hauriem de fer una mica més de bondat? Ja veurem...

Neu!

Doncs si amics aquest matí i mentres fèiem una interessant classe de trastorns específics, s’ha posat a nevar. No gaire, la veritat, però si el suficient com per distreure’ns una mica en una classe on parlàvem de com tractar la ejaculació precoç. Aquí teniu una foto del que es veia des del balcó de casa.

No demano gaire... (crec)

Granada, Facultat de Psicologia, Biblioteca de la Facultat de Psicologia. 9:00 AM. Massa aviat per anar a fer una birra amb la gent i tenint en compte que a les 10:00 AM torno a tenir classe opto per anar als ordinadors a fer coses vàries, com escriure aquestes línies o visitar altres blogs o pàgines vàries. Fer el ronso en definitiva. I oh! Sorpresa! Desesperació màxima. En buscar algun aparell que tingui un ratolí i un teclat tenim varies opcions. O utilitzar els espècimens com aquests (1) Que crec que són de l’època on portàvem aquella bata a ratlles blaves i blanques, us en recordeu? No es pot endollar ni un USB ni funciona la pàgina del Hotmail per alguna raó que només alguns savis serien capaços de desxifrar i a més a més son força lents. O bé tenim aquests altres (2) Oh! Que macos! Pantalla plana i tot! Doncs com veieu la majoria d’ells tenen instal·lat el Windows 98. I no és que demani que portin el 2000 ni l’XP, ni el pingüino ni res d’això. L’únic que vull és que després de la pantalleta aquesta tan maca es decideixin a passar a la següent pantalla, és a dir l’escriptori i aquestes coses que sinó resulten força inútils! Algun amic informàtic em pot donar la solució a aquests grans enigmes? O senzillament formulo la premissa de “Això és Espanya... no li demanis res més...”

Com que m’avorreixo i de vegades resulto força freak em proposo fer una estadística sobre els ordinadors que tenim per aquí.

Resultats? Aquí els teniu:

Ordinadors totals de la biblioteca: 31

Ordinadors que funcionen: 15

Ordinadors estúpids: 16

Ordinadors que et permeten connectar un pen drive USB i que funcionin: 5

Ordinadors limitats (teòricament) a 20 min. Només per consultar el catàleg de la biblioteca: 7

Ordinadors que et permetin accedir al correu Hotmail sense problemes: 5

Estudiants matriculats a Psicologia: Molts (sense dades concretes)

Estudiants putejats per aquestes dades: Molts (sense dades concretes)