Segon combat

Buffff… Segon examen. Psicologia del llenguatge. Després de dies i dies barallant-me amb el totxo de llibre de l’assignatura avui a les 8:30 tenia l’examen. I ha començat el gran combat. Ha estat un examen de desgast mental ja que les preguntes eren força putes, estil “en la pàgina 265 vam parlar sobre un estudi que van fer una gent que es passava moltes hores de la seva vida fent estudis i que eren molt llestes i aquestes coses, doncs diguem quin era el 3 pas que feien si tenim en compte que estem parlant del 4t estudi dels mateixos investigadors” a) b) c) d) total que m’ha semblat un dels típics exàmens de memòria més que una altra cosa. I a més, a més, com que sóc tan xulo que no vull fer avaluació continuada (és a dir fer moooooolts exàmens duran l’any per treure’t una petita part de matèria de l’examen final) tenia preguntes de tot el temari això traduït en pàgines aproximadament 500 pàgines que òbviament oblidaré a partir de 1, 2, 3, ja! Mira ja les he oblidat. En definitiva examen molt espès i com ja ve sent habitual no se quan sortiran les notes així que ja ho trobarem... Demà l’altre assignatura durilla: Psicologia del pensament (lògica sil·logística i proposicional, raonament estadístic, resolució de problemes, presa de decisions...) un festival de conceptes abstractes que es relacionen entre si com qui va a jugar un partidet de futbol amb una bona costellada. Demà us explico que tal. Per cert ahir vam fer pollastre al curri a casa i va quedar de colló de mico!

PD: A la imatge un d’aquests estudis. Com les persones utilitzen l’expressió “oh!” en diferents contextos. Només em queda dir: “Oh! Què interesant!”