Dia de despedides, si no fa ni dues setmanes vaig fer la que podria ser la meva última classe a la universitat (creuem els dits i toquem fusta…), avui també marxava la Mai de casa. Caixes empaquetades i l’habitació buida eren signe que a mi en breu també em tocarà fer paquets. Avui però ha tocat llevar-se d’hora que tenia el primer examen, “Psicología Social del Conflicto”, amb el reiteradament odiat Antonio Romero, l’examen no ha estat fàcil però tampoc crec que suspengui, en fi quan surtin les notes ja us ho explicaré. A partir d’ara 3 setmanes on encara quedarà per fer algun examen, memòria... i on també haurem de acomiadar-nos dels que es queden aquí. Ho trobarem a faltar la veritat, en fi... La foto és de les sardines que ens vam menjar aquest cap de setmana amb una sardinada a la terrassa.
Dia de despedides, si no fa ni dues setmanes vaig fer la que podria ser la meva última classe a la universitat (creuem els dits i toquem fusta…), avui també marxava 
2 comentaris:
quina por, ja em veig jo també ensardinada al metro de barcelona amb aquella calor que deu fer ..
perdó pero quina puta merda despedir-se d'exàmens, m'està matant ! jo que vull trencar-ho tot, i aquí em tens, amb tota una nit per davant per fer un putu treball ..
però sí, comparteixo l'esperit caixes plenes habitacions buides.
disfruta-ho molt i mil petonets !
va nois....jo també he passat pel drama...potser en alguns aspectes no com vosaltres...però aquí n'hi ha uns quants tenim moltes ganes de vosaltres!!!!
un petonàs pels dos.
Publica un comentari a l'entrada