Així és, avui dia 26 de juny de 2007 el Marbella ens ha deixat. Ha estat una mort dolça i sense dolor. Els que hem compartit moments inoblidables amb tu sempre et recordarem. Parvulari, sortides a de monitors, colònies, Viladecans, PALS! Aquell soroll de motor únic, la seva direcció resistida, els seients de darrere tan còmodes... En fi descansa en pau i recorda la lletra amb la que ens acomiadem de tu.Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí,
però el record de la vall, on vas viure,
no l’esborra la pols del camí.
El teu front dur la llum de l’albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
es vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.
La vall del riu vermell
2 comentaris:
descansi en pau.
una llagrimeta per l'esquitx-cafetera.
la mare m'ha trucat per donar-me la notícia.
no serà el mateix, segur!, però el polo t'espera.
i jo també!
mua.
Una altra llàgrima per aquella marxa enrere...
Per aquells seients reclinables...
Per aquella ràdio tan adaptada al cotxe...
I per aquell Ferry conduïnt per Calafell...!!!
Va pel Marbella!!!
I per cert, putot, queda confirmat que el teu mail atodoli@hotmail.com el tinc bloquejat. La veritat és que no sé perqué ni com, perqué en canvi et tinc al msn sense bloquejar i sense problemes...
No sé, nen... el diàleg entre tu i jo està condemnat!!!
Publica un comentari a l'entrada