Amb les claus a la butxaca

Doncs si finalment, després de passar uns dies mica estressants finalment ja tinc pis. Us explico. Dilluns a les 7 del matí arribo a l’aeroport de Granada i agafo l’autocar fins al centre. Començo a buscar l’alberg per deixar les coses i començar a buscar informació sobre busos i aquestes coses útils. Per cert a l’alberg conec molta gent molt amable, la majoria estrangers que estan de visita, inclòs el company de pis d’una de les treballadores de l’alberg em passa cada dia telèfons de pisos. Tot el matí fent gestions de la universitat, m’envien d’un cantó a l’altre de la ciutat i pel que em diuen no puc inscriurem a les pràctiques, és a dir... llavors que estic fent aquí??? Finalment els becaris em diuen que el dia següent torni a anar a la facultat per mirar de solucionar el problema. A partir de la tarda em disposo a començar a mirar pisos, però oh! Tots els telèfons que portava des de Barcelona no em contesten. Així que no en puc veure cap, bé penso, és el primer dia, no passa res. Amb tot, conec a la Natàlia, una amiga de la companya de pis de ma germana a Madrid. Passem tota la tarda xerrant en un bar al carrer Elvira i intercanviem llocs per visitar tant de Granada com de Barcelona. La llista que em dona és molt completa, llocs de tapes, bars musicals, discoteques... Quedem per la nit amb uns amics seus per sortir a veure alguns d’aquests locals. Dimarts comença un altre cop a la uni i després de molt esperar se solucionen força les coses. Conec un noi que es diu José Antonio que esta penjant anuncis per llogar una habitació, m’ensenya la casa i estem una estona xerrant, després em disposo a seguir buscant anuncis pel carrer que ni ha milers, o milions! Visito un altre pis i decideixo que no em convencen cap. Segon dia de recerca de pis: resultat un possible i un que segur que no. Dimecres, començo visitant un àtic molt cèntric i molt bé de preu amb el que ja havia quedat des de Barcelona, el pis està molt bé i molt econòmic i cèntric però el fet de ser fumador i que em diuen que em trucaran més tard em fan pensar que no hi tornaré a posar els peus... Continuo buscant i visitant-ne, un pel nord, un altre amb un fumeta que em va caure força bé, però per aquelles coses de la vida no em decideixo per cap. Finalment, veig una oferta que pinta molt bé, una habitació per la plaça de toros per 113€ al més, de fet la més barata, així que crec que he trobat el que buscava i molt animat vaig cap allà. En el bus sento una noia que parla del telèfon sobre un pis, quan acaba em pregunta si per casualitat estic buscant pis i em dona la direcció. Jo vaig a visitar el de la plaça de toros però quan arribo em diuen. ¿No lo sabías? Este piso es solo para chicas, mira que me sabe mal... ¡Pero si hemos hablado por teléfono! ¿Acaso tengo voz de chica? Me cago en tu puta madre, ¿¿¿me he pateado media ciudad para ver tu puto piso y ahora me dices esto HIJA DE LA GRAN PUTA??? De fet no li vaig dir això però si que ho vaig pensar. Em trobava a l’últim dia hàbil per trobar pis eren les 7 de la tarda i no tenia pis... Però llavors vaig anar a veure el pis de la noia del bus i la paraula és INCREÏBLE! Pis enorme, dues terrasses amb vistes a tota Granada fins a l’Alhambra! Una passada vaja. Al pis hi ha una noia de Màlaga i el seu novio anglès, falta una persona més que encara no l'han confirmat, aquesta parella em donen molt bones sensacions. M'expliquen les condicions i torno a l’alberg a buscar les bosses i les deixo allà i un cop pagat em donen les claus. I així ha estat la primera aventureta per Granada, una mica mogudeta però amb final feliç ;) A per cert si hi ha algú que encara està llegint això està invitat la casa, sinó que su’s bonbin! :D