Núvols

Descobrir noves maneres de contemplar la realitat sempre ha estat una obsessió de l’espècie humana. Potser les primeres manifestacions d’aquest fet les podríem extreure de les tribus indígenes que havien d’experimentar aparents estats de trastorn de la consciència a través de ritus preparats com a una fase necessària del seu procés vital. De vegades és el moment de deixar d’observar allò que tens més a prop, més segur, de pam a pam. En els casos que estiguis immers en una realitat de la que vols allunyar-te, aquest canvi suposa un alleugeriment, una via d’escapatòria, una sortida. En canvi, quan la realitat que t’envolta té tots els seus matisos, un matí dels que no voldries saber res de ningú, una mirada que et destroça per dins, una trucada que t’injecta una dosi d’energia, com un vitrall de molts colors, uns colors agraden més i d’altres no tan. En qualsevol cas la realitat viscuda i interpretada amb totes les notes d’una melodia. En aquests casos és quan es fa més difícil avançar i mirar els núvols des de dalt.