Feliç com un tornavís

Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.
Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.

Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents.

Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.

I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents

És hora de tornar a casa – Els Pets Viatge en autocar. Dos seients per mi sol. Muchachito als auriculars i res a fer. No res a fer no. Veure’t amb una mica de temps com vas fent, pensant i actuant. Veure que te’n surts tu tot solet a créixer i fer-te una mica més com el que actualment ets. M’agrada. Autoestima pels aires. Em fa gràcia i tot. Farem una paradeta en el viatge i ens prendrem un cafetonet i un cigarro, serà l’últim? Potser si, potser no. Bufff, molts pensaments que no em surt escriure però que m’agraden. Potser un altre dia. Amunt amb aquest ego. Em faig gràcia. A seguir mirant per la finestra. Oh, ha canviat la música! M’encanta, és la banda sonora de four rooms i em dona molt bon rollo. D’acord, d’acord ja torno. Mirem endarrere. Gairebé 3 mesos per aclimatar-me. La ciutat m’ha acceptat i jo l’he acceptat a ella i això m’agrada. He conegut gent fantàstica amb la que he passat grans moments i moltes rises. Universitat? No està gents malament tot i que depèn del dia, la classe, el despertador... Vaja com sempre no? Mirem al futur? Va una mica, com si miressis un regal embolicat i sense treure el paper intentessis saber que és. Pesa? És quadrat o per el contrari el paper amaga una forma plena de sortints i entrants. Mira ja que estem posats, que sigui d’aquests així encara serà més gran la sorpresa. El que és segur és que és un regal. També veig els exàmens. Espero que vagin bé, però ara no és el moment. Ara tinc ganes de Barcelona, de tornar a veure persones que fa temps que no saludo, i d’altres que no fa pas tant i a treballar també, me’n recordaré? Espero que si. Al gener a tornar a buscar al paller a veure si trobo alguna agulla. Febrer? També en tinc ganes. Nous llocs, gent nova i ganes d’aprendre. A veure si no defrauda. Estiu? Buffff ja estem mirant massa entre el paper i encara no toca. Més endavant potser.