dilluns, de desembre 04, 2006

Guitarres i cajones

Dissabte per la nit. Cau una fina pluja pels carrers de la ciutat, una jaqueta de xandall i un puff de llana al cap intenten protegir-me de l’aigua tot i que sense massa èxit. No m’importa massa la veritat. He quedat amb en Barri a la porta de “La cueva del gato” on segons m’ha comentat hi ha un espectacle flamenc a càrrec de “Raquelilla”. Quan intento entrar per veure si ha arribat veig que està a petar, gent per tot arreu, fins i tot hi ha un grup que s’han pogut asseure al terra, just al costat de l’escenari. Al cap d’un moment veig com baixa pel carrer i comentem quedar-nos a la porta ja que l’escenari està al costat i hi ha un resguard que ens protegeix de la pluja. L’escena resulta molt acollidora i familiar, el tablao està preparat i els músics parlen entre ells abans de començar entre glops de guiski. Una nena de no més de 7 anys passa entre la gent i va fent callar a tothom. L’espectacle és a punt de començar. Les caixes comencen a retocar, tac-tacatac, tac-tacatac, els dos caixons improvisen un diàleg per començar fins que la percussió arriba al seu desenllaç entre aplaudiments dels presents. A continuació comencen altre cop s’afegeixen les palmades de tot el bar, cadascú hi afegeix una petita part de l’espectacle tot fent sonar les seves mans amb un ritme una-do y tre, una-do y tre, tac-tacatac tac-tacatac. I comença la veu, com si acaricies cadascuna de les vocals amb totes les tonalitats de la que és capaç la cantant interpreta diferents temes de Camarón, los Chichos, los Chunguitos, Gipsy Kings i altres artistes. Amb les més conegudes el públic les canta com un corista més. Després del descans comencen a sortir a l’escenari diferents espontanis a marcar-se uns passos al ritme de les guitarres i els caixons. El local està fins a dalt de fum. Comentem que les lletres de les cançons parlen de temes tristos i apassionats però mirant les cares dels de dalt del tablao i de tota la gent d’aquell bar nomes i veiem gent rient, saltant, ballant i repartint alegria. Tac-tacatac tac-tacatac taca-taca-taca-tac!