Han començat les matinades. Els despertadors que sonen quan els altres dormen. Els carrers buits i sense llum. Arribar en 15 minuts a la feina. Fitxar per entrar i sortir. Auriculars i micròfons. Els 20 minuts i els cinc minuts pel piti. Els Charly Tango Els Yankies Alfa. Els Tangos i les Mike’s el li passo amb un metge i NO PENGI. Li enviem una ambulància i els Mossos i Bombers que no s’enteren de res... El codigo 3 i la gent que et crida i la que s’equivoca. Els que són de referència i vigila que a Barcelona NO ES POT DEIXAR UN CARRER AMB UN ZERO! Els simulacres i els helicòpters. Els DESCONEGUTS i les ambulàncies de Lleida que s’activen soles. Els duplicats i la boleta. La gent que parla ràpid i els metges que van a càmera lenta. Les escoltes i les primeres teclejades. El li confirmo, li confirmo i li torno a confirmar. Puig-Reig que no Porrets. Viloví d’Onyar que diuen que te un aeroport. Els dies de festa i de festa a festa i empalmo “porque me toca”. En fi tot un mont que formarà part de nosaltres si el més de prova va com ha d’anar (i creuem els dits!)
2 comentaris:
Me alegra saber que tienes trabajo. Yo también trabajo de teleoperadora ahora. Encantada de saludarle, le llamo de Digital Plus...
Com que les ambulancies de Lleida s'activen soles??????
Molt malament, a mi no se m'ha escapat mai sense que jo li posi la clau!!!
Salutacions cordials de la Lima Tango...........JORL!
Publica un comentari a l'entrada