Guia del autoestopista galáctico

Al principio se creó el Universo.

Eso hizo que se enfadara mucha gente, y la mayoría lo consideró un error. Muchas razas mantienen la creencia de que lo creó alguna especie de dios, aunque los jatravártidos de Viltvodle VI creen que todo el Universo surgió de un estornudo de la nariz de un ser llamado Gran Arklopoplético Verde. Los jatravártidos, que viven en continuo miedo del momento que llaman «La llegada del gran pañuelo blanco», son pequeñas criaturas de color azul y, como poseen más de cincuenta brazos cada una, constituyen la única raza de la historia que ha intentado el pulverizador desodorante antes que la rueda.

Sin embargo, y prescindiendo de Viltvodle VI, la teoría del Gran Arklopoplético Verde no es generalmente aceptada, y como el Universo es un lugar tan incomprensible, constantemente se están buscando otras explicaciones. Por ejemplo, una raza de seres hiperinteligentes y pandimensionales construyeron en una ocasión un gigantesco superordenador llamado Pensamiento Profundo para calcular de una vez por todos la Respuesta a la Pregunta Ultima de la Vida, del Universo y de Todo lo demás. Durante siete millones y medio de años, Pensamiento Profundo ordenó y calculó, y al fin anunció que la respuesta definitiva era Cuarenta y dos; de manera que hubo de construirse otro ordenador, mucho mayor, para averiguar cuál era la pregunta verdadera. Y tal ordenador, al que se le dio el nombre de Tierra, era tan enorme, que con frecuencia se le tomaba por un planeta, sobre todo por parte de los extraños seres simiescos que vagaban por su superficie, enteramente ignorantes de que no eran más que una parte del gigantesco programa del ordenador. Cosa muy rara, porque sin esa información tan sencilla y evidente, ninguno de los acontecimientos producidos sobre la Tierra podría tener el más mínimo sentido.

Lamentablemente, sin embargo, poco antes de la lectura de datos, la Tierra fue inesperadamente demolida por los vogones con el fin, según afirmaron, de dar paso a una vía de circunvalación; y de ese modo se perdió para siempre toda esperanza de descubrir el sentido de la vida.

Guia del autoestopista galáctico – Douglas Adams

Como está la ballena?

Ahir a la nit em vaig trobar aquest bar... Tarda de diumenge d'apalanque.

Ordre, desordre, ordre, desordre, ordre, desordre, desordre, desordre, desordre ordenat? D’acord.

Des d’aquí podem veure una part més del paisatge granadí. Com podeu veure una gran part de la superfície està coberta per paper fotogràfic la majoria dels quals són d’unes dimensions i un gruix similar sinó iguals. Les formes i els colors que en elles s’hi impressionen recorden el que la ment humana podria desxifrar com a cares. També hi podem veure una gran representació gràfica en una superfície considerablement superior a les que anteriorment mencionàvem que després d’analitzar que els noms que sortien coincidien curiosament amb els noms dels carrers de la ciutat ens porta a la conclusió que ens trobem davant d’un mapa de la ciutat. A la part inferior esquerra i sota una representació gràfica en paper fotogràfic d’una mustel·la que a partir d’ara denominarem foto d’una mustel·la, hi trobem una caixa metàl·lica que per aquelles coses de la tecnologia conté una gran quantitat d’hores. Us preguntareu com es que un objecte pot contenir el temps, però seria massa llarg fer una exposició clara i completa sense ser massa superficial. Per fer-ho fàcil direm que és el disc dur amb els capítols de LOST i altres sèries que em fan passar molta estona escarxofat al sofà (Per una descripció més detallada del concepte sofà llegiu el post anterior “Butaca i peli”), algunes d’aquestes House, Friends, Prison Break o pel·lícules varies, que també podem trobar en format DVD a la bobina del costat, també situades sota la denominada anteriorment foto d’una mustel·la. A la dreta d’aquests objectes podem trobar una botella de cava que van portar els pares quan van venir aquí. Actualment aquesta botella ja no es troba en aquest lloc i ha estat substituïda per una llum d’escriptori plegable mol xula que en posts posteriors podreu veure (7’95€ a l’Alcampo del costat de casa). A continuació hi trobem un objecte força curiós. A primera vista ens podria recordar a un llibre metàl·lic tot i que fixant-nos hi més podríem veure que a diferència dels llibres tradicionals, aquest no té les lletres ordenades seguint una lògica sintaxico-semàntica tot formant oracions amb sentit lingüístic sinó que les lletres estan impreses sobre unes petites peces que es poden teclejar que a partir d’ara anomenarem tecles. A més a més aquestes lletres estan totalment desordenades tot i que quan ja portes alguns dies t’hi pots arribar a acostumar i descobrir-hi un desordre ordenat. A la part contigua de les denominades tecles hi trobem una superfície que emet llums i colors i que serveix per veure el contingut de la caixa metàl·lica o els DVD que anteriorment hem esmentat. Resulta força útil ja que sense ella els discos representen objectes d’allò més estúpids que només servirien com a posavasos de disseny. A aquestes dues superfícies anomenades pantalla i teclat hem cregut convenient aplica’ls-hi una etiqueta lingüística per fer la lectura d’aquest text més ràpida, així que a partir d’ara les anomenarem portàtil. Resulta d’allò més sorprenen un fenomen relacionat amb aquest objecte que acabem de batejar com a portàtil. Resulta que hi ha una mena de partícules invisibles que et permeten accedir a tot un concepte denominat internet. Aquestes partícules són citades en nombroses bibliografies com a guinfli i ens permeten accedir a internet sense necessitat de cables ja que el senyal és invisible i està per tot arreu, com Déu, així que podem dir que tenim internet gràcies a Déu. A l’esquerra del portàtil hi tenim un cementiri de cilindres nicotínics. De tant en tant alguns d’aquests allargats i cancerígens objectes decideix suïcidar-se tot esclafant el seu incendiat cap contra el terra de vidre d’aquest cementiri anomenat cendrer. I per acabar tenim a la dreta una superfície amb tinta impresa de tal manera que podríem identificar una figura femenina en una posició força sensual que tal com indiquen les lletres impreses al costat s’anomena Ramona. Fins aquí la descripció d’aquesta petita parcel·la de territori granadí. Continuarem informant.

Divendres

Divendres. Dinar del forn, o algun lloc prop de l’escola. Piti i xerrera amb algú que ha tingut la mateixa idea que tu de dinar al Taller, sinó sempre trobarem algú al GPAC o al King. Partideta de parxís, Risk, cartes, és igual. Saludem al Joan, al Jesús o al Marcos. De tant en tant et passes pels assajos de segon cicle a veure com ho porten. I ja són les cinc. Ja tenim el Toni emprenyant per qualsevol cosa, que si avui no tenim la sala, que si obrim les portes 3 minuts i mig abans… Ens col·loquem tots a davant de l’escenari i els nens seuen ordenadament? a les cadires. Els de cinquè davant de tot, després sisè, 1r d’ESO darrere i 2n al fons tot mirant-s’ho des de darrera com si veiessin que ja són els grans… Els de 2n cicle no hi acostumen a ser si no és una ocasió especial, inici del curs, Gran Gala… Aquells dies si que és impactant veure tota la sala plena. Així que els monitors van marxant per cursos als diferents espais. Alguns es queixen perquè han de pujar fins a psico, altres baixen a Torelló, ahhh!!! Avui toca galeria, no!!! I els privilegiats que tenen la sala Sagarra es queden. Fem l’assaig que havíem preparat. Passem llista i comencem les activitats, bufff avui estan molt pesats, o ostres! Com s’ho han currat avui! A les 6:45 anem cap a la porta perquè marxin. Avui s’ha allargat l’assaig. Anem a comprar berenar i pugem cap al Taller a fer REUNIÓ. És curta i ràpida jajaja era una broma. Després de discutir interminablement sobre mil tres-cents vint i un temes que hi ha a la llibreta del cordi, que si hem de preparar els tallers de les convivències, el regal pels antics, la diada de tècnica, anem a fer el pinta i colorea, un plafó per aquí, uns cartrons per allà, uns pinzells que serveixen d’arma per pintar a qualsevol que passi per allà i avui anem per feina que hi ha cosetes preparades. Un sopar a l’escenari perquè és Sant Jordi, una sardineta per l’escola, una porta que s’ha d’obrir… un d’aquells moments que fan del Taller alguna cosa més que una activitat extraescolar que munten una colla de pringats. Alguns conspiren alguna cosa, estan preparant la sortida de monitors. Així que després de tot sortim per fi! Jose Mariaaaaaaa! On anem a sopar? No avui també marxeu cap a casa? Vaya! Doncs els que ens quedem anem a algun lloc a menjar, Tekne, H3, Shawarma o aquells dies que ens volem posar nostàlgics anem al Carlos a veure si està obert. Sí! Entrepà de salsitxes del país amb tomàquet! Que bo! Després que fem? Musiqueta? Enfants? Va avui ens motivem i anem a Plataforma. A partir d’aquí l’estat etílic dels presents fa que no recordem algunes coses així que ho deixarem aquí. Però avui no. És divendres i no hi haurà res d’això. Que hi farem, però sempre ens quedaran les Mafaldes i els Teos.

Butaca i peli

En els dies d’aquells que no tens ganes de sortir, potser perquè el dia següent t’has de llevar d’hora o simplement agraeixes estar-te a casa tot fent el gos. Un d’aquests dies, abans d’anar a dormir, encens l’ordinador, poses algun DVD d’algun capítol d’aquella sèrie o alguna pel·lícula que tens ganes de veure. Et poses còmode, tens a ma el cendrer, el foc, alguna cosa per picar i l’ampolla d’aigua, pijama posat i t’hi desplomes a sobre. Si, alguns de vosaltres ja us haureu adonat que no es precisament preciós que diguem, però quan t’hi apalanques això no importa. S’hi està de muerte.

Avui per berenar... Vasolechecongalletas!!!

Primera notícia:

He rebut la primera visita des de que estic aquí. Els meus pares van venir a veure’m el dijous passat fins el diumenge. Vam anar a visitar l’Albaizin, el Realejo, el Centre però sobretot vam menjar moooolt. Primer vam anar a un bar pel centre on el menjar estava bo però el vi era molt dolent, molt dolent no vull dir un Don Simón o per l’estil, sinó que crec que es van confondre i ens van posar vinagre a la gerra. Un dels llocs que ja m’havien recomanat i que no ens va decebre va ser las Bodegas Castañeda. Fan unes patates farcides que estan tremendes! També vam provar TOTES les tapes del bar que hi ha sota de casa on vam veure el partit del Barça – Depor. Divendres al matí jo pujava a la uni ells van anar a veure l’Alhambra i els va agradar molt. Dissabte vam fer dinar a casa i diumenge van agafar l’avió. Crec que la següent a venir és la meva germaneta pel pont de desembre. Ja tinc ganes de veure’t!

Segona notícia:

Ja tinc internet amb wifi a casa, això vol dir que no haure d’estar amb el portàtil amunt i avall, ni haurem de tornar-nos els de casa per connectar-nos. Després de configurar cosetes amb el Charly via telèfon tot funciona correctament i ja m’estic baixant el sisè capítol de la tercera temporada de Lost!!!

Tercera notícia:

A Granada fa un temps de la hòstia. Ahir feia un fred de la hòstia i avui una calor de la hòstia. Després d’estar-me unes tres hores intentant pensar sobre aquest tema m’ha entrat gana i em disposo a berenar el que veieu a la foto. Visca el Vasolechecongalletas!

PD: Això va pels que m’heu trucat fa una estona. Degut al vostre estat etílic provocat per la festa de l’autònoma i algunes birres, no he entès res del que m’heu dit però m’ha fet gràcia. Així que demà a la festa de l’antic alumne feu-me un truc quan aneu tan tajes ok? Jo faré el mateix des d’algun bar d’aquí.