dissabte, de novembre 11, 2006

Butaca i peli

En els dies d’aquells que no tens ganes de sortir, potser perquè el dia següent t’has de llevar d’hora o simplement agraeixes estar-te a casa tot fent el gos. Un d’aquests dies, abans d’anar a dormir, encens l’ordinador, poses algun DVD d’algun capítol d’aquella sèrie o alguna pel·lícula que tens ganes de veure. Et poses còmode, tens a ma el cendrer, el foc, alguna cosa per picar i l’ampolla d’aigua, pijama posat i t’hi desplomes a sobre. Si, alguns de vosaltres ja us haureu adonat que no es precisament preciós que diguem, però quan t’hi apalanques això no importa. S’hi està de muerte.

7 comentaris:

sonajero de colores ha dit...

i la Lucía ja se t'ha aparegut?
jejejeje
tinc ganes de fer-ho amb tu!
i veure DOS COLGAOS MUY FUMAOS!!
un petó enorme.
estimo el swayer!!!

eTi ha dit...

1r- Aquest sofà s'haurà de tastar (abans d que acabi la lliga)

2n- el sawyer pillarà (més encara)

jsjsjs

Anònim ha dit...

Albeeert!
et va agradar el missatge des de l'uab? després et van trucar...però jo just no hi era! però no pateixis que anava igual de taja... xD
i crec que a antics sí que vaig parlar amb tu... (ara no ho tinc massa clar) jaja em va fer il·lusió! :)
m'ha agradat l'últim relat; i em quedo amb el "poses algun DVD d’algun capítol d’aquella sèrie..." què òbviament serà lost.
Com bé saps sóc una incompresa d'aquest món ple d'injustícies i no tinc canal de pago, i la mula fa temps que m'ha mort, i per tant segueixo els capítols per tv1; els de dimecres passat van ser sublims...quanta adrenalina i quin patiment! jajaj va ser quan la claire descobreix aquell bínquer xungo, i quan es troben un de los otros en una trampa al bosc, i el tenen tancat perquè no saben qui és...però vaja, segur que a tu això ja et queda molt lluny! jeje ;)

un petó i una abraçada!

Anònim ha dit...

ah, i collons com està el Sawyer... tot i que sóc del parer que el mascle de Jack també té el seu què...
vaja, que si em demana un favor jo n'hi faig uns quants!

Anònim ha dit...

La Lucía ja està aquí per aparicions o desesperacions. Com va nen?
Ahir no et vaig poder dir: en el dia del teu sant, tu ets el nen més important. A Granada segur que tenen la seva versió.
Un petonet i fins aviadet.
Lucía

Anònim ha dit...

todoliii!!

molt fort lo que he somiat avui!!! una cosa molt rara, he somiat un hibrid entre el teu erasmus i el meu, jajaja. en plan que estavem a granada, tu vivies en una casa de la ostia, en plan hippie, amb 15 persones mes, dormint casi casi uns a sobre els altres. i k alguns companys teus de pis eren les meus amics de chile!!! molt fort, no etenia res, se'm barrejaven coses. des obte veia la cordillera dels andes al costat de l'alhambra!!! jajaja.

surrealista tot plegat.
molts petons!!!

Anònim ha dit...

arribo el dia 22!