Ordre, desordre, ordre, desordre, ordre, desordre, desordre, desordre, desordre ordenat? D’acord.

Des d’aquí podem veure una part més del paisatge granadí. Com podeu veure una gran part de la superfície està coberta per paper fotogràfic la majoria dels quals són d’unes dimensions i un gruix similar sinó iguals. Les formes i els colors que en elles s’hi impressionen recorden el que la ment humana podria desxifrar com a cares. També hi podem veure una gran representació gràfica en una superfície considerablement superior a les que anteriorment mencionàvem que després d’analitzar que els noms que sortien coincidien curiosament amb els noms dels carrers de la ciutat ens porta a la conclusió que ens trobem davant d’un mapa de la ciutat. A la part inferior esquerra i sota una representació gràfica en paper fotogràfic d’una mustel·la que a partir d’ara denominarem foto d’una mustel·la, hi trobem una caixa metàl·lica que per aquelles coses de la tecnologia conté una gran quantitat d’hores. Us preguntareu com es que un objecte pot contenir el temps, però seria massa llarg fer una exposició clara i completa sense ser massa superficial. Per fer-ho fàcil direm que és el disc dur amb els capítols de LOST i altres sèries que em fan passar molta estona escarxofat al sofà (Per una descripció més detallada del concepte sofà llegiu el post anterior “Butaca i peli”), algunes d’aquestes House, Friends, Prison Break o pel·lícules varies, que també podem trobar en format DVD a la bobina del costat, també situades sota la denominada anteriorment foto d’una mustel·la. A la dreta d’aquests objectes podem trobar una botella de cava que van portar els pares quan van venir aquí. Actualment aquesta botella ja no es troba en aquest lloc i ha estat substituïda per una llum d’escriptori plegable mol xula que en posts posteriors podreu veure (7’95€ a l’Alcampo del costat de casa). A continuació hi trobem un objecte força curiós. A primera vista ens podria recordar a un llibre metàl·lic tot i que fixant-nos hi més podríem veure que a diferència dels llibres tradicionals, aquest no té les lletres ordenades seguint una lògica sintaxico-semàntica tot formant oracions amb sentit lingüístic sinó que les lletres estan impreses sobre unes petites peces que es poden teclejar que a partir d’ara anomenarem tecles. A més a més aquestes lletres estan totalment desordenades tot i que quan ja portes alguns dies t’hi pots arribar a acostumar i descobrir-hi un desordre ordenat. A la part contigua de les denominades tecles hi trobem una superfície que emet llums i colors i que serveix per veure el contingut de la caixa metàl·lica o els DVD que anteriorment hem esmentat. Resulta força útil ja que sense ella els discos representen objectes d’allò més estúpids que només servirien com a posavasos de disseny. A aquestes dues superfícies anomenades pantalla i teclat hem cregut convenient aplica’ls-hi una etiqueta lingüística per fer la lectura d’aquest text més ràpida, així que a partir d’ara les anomenarem portàtil. Resulta d’allò més sorprenen un fenomen relacionat amb aquest objecte que acabem de batejar com a portàtil. Resulta que hi ha una mena de partícules invisibles que et permeten accedir a tot un concepte denominat internet. Aquestes partícules són citades en nombroses bibliografies com a guinfli i ens permeten accedir a internet sense necessitat de cables ja que el senyal és invisible i està per tot arreu, com Déu, així que podem dir que tenim internet gràcies a Déu. A l’esquerra del portàtil hi tenim un cementiri de cilindres nicotínics. De tant en tant alguns d’aquests allargats i cancerígens objectes decideix suïcidar-se tot esclafant el seu incendiat cap contra el terra de vidre d’aquest cementiri anomenat cendrer. I per acabar tenim a la dreta una superfície amb tinta impresa de tal manera que podríem identificar una figura femenina en una posició força sensual que tal com indiquen les lletres impreses al costat s’anomena Ramona. Fins aquí la descripció d’aquesta petita parcel·la de territori granadí. Continuarem informant.