Granada. Facultat de Psicologia. Bar de la facultat de Psicologia. 7:45 AM. Persones que hi ha al bar? 3. 2 cambrers i jo. A aquestes hores del matí qui voleu que hi hagi. Minuts de reflexió en silenci. Tinc son. A veure si ho solucionem amb cafeïna. La gent va entrant poc a poc al bar. Comença el dia.
P.D: Avui per dinar, potaje (que no puchero) de
Gran nit la de dissabte. Al principi no es presentava com per fer res especial, però com passa a la majoria de casos, la cosa va portar a l’altra i cap a casa del Barri i el Fer a liarla. El cas és que van posar un DVD de grandes exitos de la música española, Formula V, Hombres G, Gipsy Kings i altres perles i amb les birres que no paraven de sortir varem acabar a la “Perra Gorda”, local mític de per aquí, tot disfressats a cual de nosaltres més curiós. A destacar la careta de porca que portava el Benji i els pits del Barri que per cert van ser molt magrejats per tots els que estàvem. En definitiva nit molt surrealista i sobretot molt divertida.
P.D: A la foto un dels retalls curiosos que hi ha penjat a casa del Barri i en Fer. Com utilitzar correctament un telèfon...
Els que pugueu anar a donar un vol i veure a tots aquests personatges els saldeu de part meva. Pels que ens haguem d’esperar una mica per ramblejar amunt i avall aquí va un bolg amb fotos de Barna. Si podeu doneu-li un cop d’ull. www.fotolog.com/bcn_in_love
Per agafar forces a la biblioteca entre tema i tema. Mmmm…
P.D: Avui per dinar espirals amb salsa de tomaquet.
Doncs si es veu que a la que no tens classe a primera hora t’has de barallar per buscar un lloc on deixar el cotxe. Avui sense anar més lluny, una hora per trobar aparcament! Amb tot, no he pogut anar a la primera classe, amb les ganes que tenia d’anar a una interessantíssima hora de psicologia del llenguatge… jejeje. Finalment he aconseguit deixar-lo per allà cual anunci de
PD: Avui per dinar arròs amb verdures de
Ahir vaig començar a estudiar. De moment ja he descobert dues biblioteques per passar pàgines dels llibres i els apunts. Avui segona tarda d’estudi. Demà més.
PD: Granada a les 7:30 AM 4º C (sense comentaris). Avui per dinar tall de carn i salsitxes.
Preparant examens = Moltes hores a casa. Sabina sona pels altaveus.
Vull buscar una biblioteca a per sortir una mica, serà que estava acostumat a anar a la de
PD: Llenties per dinar.
Tornada a casa. I com havia de començar l’any a Granada? Doncs amb birra, cubates i anant a una sala que feia temps que volia catar.
PD: El 7 de febrer s’acosta... Volem que torni ja LOST!!!
Si, després d’uns quans dies de vacances blogerils tornem a estar per aquí. Han estat uns dies de moltes teles, dvd’s, mp3, càmares de fotos i viatgets al magatzem, també hi ha hagut temps per fer algun Republik, alguna visita a casa
Els que es van deixar a Granada els 4 fantàstics. Podriem muntar una paradeta al mercadillo no? Farem un joc, a veure si endevineu de qui és cada cosa.
1. Bosa dels Beatles molt molona
2. Exemplar del dijous 7 de desembre de “El País”
3. Tovallola fucsia i molla
4. Villetis de tren de Sevilla a Granada
5. Etiquetes de les maletes amb les inicials “SVQ”
6. Llistat de nens
7. Discos 1 i 2 de la primera temporada de LOST!
8. Disc d’Estopa
9. Exemplar del dimarts 5 de desembre de “ADN”
10. Mitjons negres i amb senefes bruts i que fan pudor
11. Mitjons blaus amb ratlles color crema nets i ben plegats
12. Un mitjó blau i brut
13. Un mitjó taronja i que fa moooooolta pudor
14. Encenedor metàl·lic i sense gas (aquest és de
15. Bitllets de bus de Sevilla
16. Resguard d’un vol d’Ibèria
17. Grinder metàl·lic molt profesional
18. Dues T-10 de Barcelona (acavades)
19. Dues monedes de 10 cèntims
20. Un sac de dormir tamany parvulari
S’accepten apostes. D’aquí uns dies les solucions.
Malalties per mancança d'aire,
nits estranyes de ressaca i mala maror;
mil raons per a posar distància
entre mi i aquesta terra feta presó.
Començar en un altre lloc
on no sàpiguen qui sóc,
recobrar aquell dolç plaer
d'amagar-me i observar la gent.
Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.
I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè
Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents.
Porto a les butxaques mil adreces
plenes de records que amb el temps s'esborraran,
com aquells colors de fotos velles
que per treure'm l'enyorança mirava allà.
I tot i que el mes entrant
pensaré ja en fotre el camp,
ara em moro per tornar;
el sotrac damunt la via marca el ritme perquè
Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
vull retrobar-me amb la meva gent
i veure'ls iguals però diferents
És hora de tornar a casa – Els Pets Viatge en autocar. Dos seients per mi sol. Muchachito als auriculars i res a fer. No res a fer no. Veure’t amb una mica de temps com vas fent, pensant i actuant. Veure que te’n surts tu tot solet a créixer i fer-te una mica més com el que actualment ets. M’agrada. Autoestima pels aires. Em fa gràcia i tot. Farem una paradeta en el viatge i ens prendrem un cafetonet i un cigarro, serà l’últim? Potser si, potser no. Bufff, molts pensaments que no em surt escriure però que m’agraden. Potser un altre dia. Amunt amb aquest ego. Em faig gràcia. A seguir mirant per la finestra. Oh, ha canviat la música! M’encanta, és la banda sonora de four rooms i em dona molt bon rollo. D’acord, d’acord ja torno. Mirem endarrere. Gairebé 3 mesos per aclimatar-me. La ciutat m’ha acceptat i jo l’he acceptat a ella i això m’agrada. He conegut gent fantàstica amb la que he passat grans moments i moltes rises. Universitat? No està gents malament tot i que depèn del dia, la classe, el despertador... Vaja com sempre no? Mirem al futur? Va una mica, com si miressis un regal embolicat i sense treure el paper intentessis saber que és. Pesa? És quadrat o per el contrari el paper amaga una forma plena de sortints i entrants. Mira ja que estem posats, que sigui d’aquests així encara serà més gran la sorpresa. El que és segur és que és un regal. També veig els exàmens. Espero que vagin bé, però ara no és el moment. Ara tinc ganes de Barcelona, de tornar a veure persones que fa temps que no saludo, i d’altres que no fa pas tant i a treballar també, me’n recordaré? Espero que si. Al gener a tornar a buscar al paller a veure si trobo alguna agulla. Febrer? També en tinc ganes. Nous llocs, gent nova i ganes d’aprendre. A veure si no defrauda. Estiu? Buffff ja estem mirant massa entre el paper i encara no toca. Més endavant potser.
Sonajeros de colores, pa que me crezca meneando
sonajeros yo le traigo, a la niña de mi corazón
Sonajeros de colores, pa mi niña yo traigo
sonajeros de colores, pa que me crezca meneando
sonajeros de colores, pa mi niña yo traigo
sonajeros de colores, con mi carro arrastrando
Pa la ciudad del desencanto traigo un carro dinamita
pa cargarme la aburrida rutina
pa que me crezca meneando sonajeros yo le traigo
a la niña de mi corazón
con el verde suena plata
con el rojo la hojalata
preparaos que mi niña cuando arranca ya no para
Sonajeros de colores...
Toca en los azules mi niña aquella habanera
y con el mar pinta a rayas mi camisa marinera
con la chispa de los rojos vallenatos dame guaro
que la sed en tu fiesta no es delito sin sentido
cántame mi niña que estoy triste
cántame mi niña que estoy triste
que mi mal nunca marcha, siempre sigue
Sonajeros de colores...
Cam, camina pal camino, mi carrito del nunca llegar...
Sonajeros - Dusminguet
Demà arriven sonajeros de colores a Graná!!! Ja tinc ganes que comencin a sonar. Fins demà doncs.
Dissabte per la nit. Cau una fina pluja pels carrers de la ciutat, una jaqueta de xandall i un puff de llana al cap intenten protegir-me de l’aigua tot i que sense massa èxit. No m’importa massa la veritat. He quedat amb en Barri a la porta de “La cueva del gato” on segons m’ha comentat hi ha un espectacle flamenc a càrrec de “Raquelilla”. Quan intento entrar per veure si ha arribat veig que està a petar, gent per tot arreu, fins i tot hi ha un grup que s’han pogut asseure al terra, just al costat de l’escenari. Al cap d’un moment veig com baixa pel carrer i comentem quedar-nos a la porta ja que l’escenari està al costat i hi ha un resguard que ens protegeix de la pluja. L’escena resulta molt acollidora i familiar, el tablao està preparat i els músics parlen entre ells abans de començar entre glops de guiski. Una nena de no més de 7 anys passa entre la gent i va fent callar a tothom. L’espectacle és a punt de començar. Les caixes comencen a retocar, tac-tacatac, tac-tacatac, els dos caixons improvisen un diàleg per començar fins que la percussió arriba al seu desenllaç entre aplaudiments dels presents. A continuació comencen altre cop s’afegeixen les palmades de tot el bar, cadascú hi afegeix una petita part de l’espectacle tot fent sonar les seves mans amb un ritme una-do y tre, una-do y tre, tac-tacatac tac-tacatac. I comença la veu, com si acaricies cadascuna de les vocals amb totes les tonalitats de la que és capaç la cantant interpreta diferents temes de Camarón, los Chichos, los Chunguitos, Gipsy Kings i altres artistes. Amb les més conegudes el públic les canta com un corista més. Després del descans comencen a sortir a l’escenari diferents espontanis a marcar-se uns passos al ritme de les guitarres i els caixons. El local està fins a dalt de fum. Comentem que les lletres de les cançons parlen de temes tristos i apassionats però mirant les cares dels de dalt del tablao i de tota la gent d’aquell bar nomes i veiem gent rient, saltant, ballant i repartint alegria. Tac-tacatac tac-tacatac taca-taca-taca-tac!
Al principio se creó el Universo.Eso hizo que se enfadara mucha gente, y la mayoría lo consideró un error. Muchas razas mantienen la creencia de que lo creó alguna especie de dios, aunque los jatravártidos de Viltvodle VI creen que todo el Universo surgió de un estornudo de la nariz de un ser llamado Gran Arklopoplético Verde. Los jatravártidos, que viven en continuo miedo del momento que llaman «La llegada del gran pañuelo blanco», son pequeñas criaturas de color azul y, como poseen más de cincuenta brazos cada una, constituyen la única raza de la historia que ha intentado el pulverizador desodorante antes que la rueda.
Sin embargo, y prescindiendo de Viltvodle VI, la teoría del Gran Arklopoplético Verde no es generalmente aceptada, y como el Universo es un lugar tan incomprensible, constantemente se están buscando otras explicaciones. Por ejemplo, una raza de seres hiperinteligentes y pandimensionales construyeron en una ocasión un gigantesco superordenador llamado Pensamiento Profundo para calcular de una vez por todos
Lamentablemente, sin embargo, poco antes de la lectura de datos,
Guia del autoestopista galáctico – Douglas Adams
Des d’aquí podem veure una part més del paisatge granadí. Com podeu veure una gran part de la superfície està coberta per paper fotogràfic la majoria dels quals són d’unes dimensions i un gruix similar sinó iguals. Les formes i els colors que en elles s’hi impressionen recorden el que la ment humana podria desxifrar com a cares. També hi podem veure una gran representació gràfica en una superfície considerablement superior a les que anteriorment mencionàvem que després d’analitzar que els noms que sortien coincidien curiosament amb els noms dels carrers de la ciutat ens porta a la conclusió que ens trobem davant d’un mapa de la ciutat. A la part inferior esquerra i sota una representació gràfica en paper fotogràfic d’una mustel·la que a partir d’ara denominarem foto d’una mustel·la, hi trobem una caixa metàl·lica que per aquelles coses de la tecnologia conté una gran quantitat d’hores. Us preguntareu com es que un objecte pot contenir el temps, però seria massa llarg fer una exposició clara i completa sense ser massa superficial. Per fer-ho fàcil direm que és el disc dur amb els capítols de LOST i altres sèries que em fan passar molta estona escarxofat al sofà (Per una descripció més detallada del concepte sofà llegiu el post anterior “Butaca i peli”), algunes d’aquestes House, Friends, Prison Break o pel·lícules varies, que també podem trobar en format DVD a la bobina del costat, també situades sota la denominada anteriorment foto d’una mustel·la. A la dreta d’aquests objectes podem trobar una botella de cava que van portar els pares quan van venir aquí. Actualment aquesta botella ja no es troba en aquest lloc i ha estat substituïda per una llum d’escriptori plegable mol xula que en posts posteriors podreu veure (7’95€ a l’Alcampo del costat de casa). A continuació hi trobem un objecte força curiós. A primera vista ens podria recordar a un llibre metàl·lic tot i que fixant-nos hi més podríem veure que a diferència dels llibres tradicionals, aquest no té les lletres ordenades seguint una lògica sintaxico-semàntica tot formant oracions amb sentit lingüístic sinó que les lletres estan impreses sobre unes petites peces que es poden teclejar que a partir d’ara anomenarem tecles. A més a més aquestes lletres estan totalment desordenades tot i que quan ja portes alguns dies t’hi pots arribar a acostumar i descobrir-hi un desordre ordenat. A la part contigua de les denominades tecles hi trobem una superfície que emet llums i colors i que serveix per veure el contingut de la caixa metàl·lica o els DVD que anteriorment hem esmentat. Resulta força útil ja que sense ella els discos representen objectes d’allò més estúpids que només servirien com a posavasos de disseny. A aquestes dues superfícies anomenades pantalla i teclat hem cregut convenient aplica’ls-hi una etiqueta lingüística per fer la lectura d’aquest text més ràpida, així que a partir d’ara les anomenarem portàtil. Resulta d’allò més sorprenen un fenomen relacionat amb aquest objecte que acabem de batejar com a portàtil. Resulta que hi ha una mena de partícules invisibles que et permeten accedir a tot un concepte denominat internet. Aquestes partícules són citades en nombroses bibliografies com a guinfli i ens permeten accedir a internet sense necessitat de cables ja que el senyal és invisible i està per tot arreu, com Déu, així que podem dir que tenim internet gràcies a Déu. A l’esquerra del portàtil hi tenim un cementiri de cilindres nicotínics. De tant en tant alguns d’aquests allargats i cancerígens objectes decideix suïcidar-se tot esclafant el seu incendiat cap contra el terra de vidre d’aquest cementiri anomenat cendrer. I per acabar tenim a la dreta una superfície amb tinta impresa de tal manera que podríem identificar una figura femenina en una posició força sensual que tal com indiquen les lletres impreses al costat s’anomena Ramona. Fins aquí la descripció d’aquesta petita parcel·la de territori granadí. Continuarem informant.
Divendres. Dinar del forn, o algun lloc prop de l’escola. Piti i xerrera amb algú que ha tingut la mateixa idea que tu de dinar al Taller, sinó sempre trobarem algú al GPAC o al King. Partideta de parxís, Risk, cartes, és igual. Saludem al Joan, al Jesús o al Marcos. De tant en tant et passes pels assajos de segon cicle a veure com ho porten. I ja són les cinc. Ja tenim el Toni emprenyant per qualsevol cosa, que si avui no tenim la sala, que si obrim les portes 3 minuts i mig abans… Ens col·loquem tots a davant de l’escenari i els nens seuen ordenadament? a les cadires. Els de cinquè davant de tot, després sisè, 1r d’ESO darrere i 2n al fons tot mirant-s’ho des de darrera com si veiessin que ja són els grans… Els de 2n cicle no hi acostumen a ser si no és una ocasió especial, inici del curs, Gran Gala… Aquells dies si que és impactant veure tota la sala plena. Així que els monitors van marxant per cursos als diferents espais. Alguns es queixen perquè han de pujar fins a psico, altres baixen a Torelló, ahhh!!! Avui toca galeria, no!!! I els privilegiats que tenen la sala Sagarra es queden. Fem l’assaig que havíem preparat. Passem llista i comencem les activitats, bufff avui estan molt pesats, o ostres! Com s’ho han currat avui! A les 6:45 anem cap a la porta perquè marxin. Avui s’ha allargat l’assaig. Anem a comprar berenar i pugem cap al Taller a fer REUNIÓ. És curta i ràpida jajaja era una broma. Després de discutir interminablement sobre mil tres-cents vint i un temes que hi ha a la llibreta del cordi, que si hem de preparar els tallers de les convivències, el regal pels antics, la diada de tècnica, anem a fer el pinta i colorea, un plafó per aquí, uns cartrons per allà, uns pinzells que serveixen d’arma per pintar a qualsevol que passi per allà i avui anem per feina que hi ha cosetes preparades. Un sopar a l’escenari perquè és Sant Jordi, una sardineta per l’escola, una porta que s’ha d’obrir… un d’aquells moments que fan del Taller alguna cosa més que una activitat extraescolar que munten una colla de pringats. Alguns conspiren alguna cosa, estan preparant la sortida de monitors. Així que després de tot sortim per fi! Jose Mariaaaaaaa! On anem a sopar? No avui també marxeu cap a casa? Vaya! Doncs els que ens quedem anem a algun lloc a menjar, Tekne, H3, Shawarma o aquells dies que ens volem posar nostàlgics anem al Carlos a veure si està obert. Sí! Entrepà de salsitxes del país amb tomàquet! Que bo! Després que fem? Musiqueta? Enfants? Va avui ens motivem i anem a Plataforma. A partir d’aquí l’estat etílic dels presents fa que no recordem algunes coses així que ho deixarem aquí. Però avui no. És divendres i no hi haurà res d’això. Que hi farem, però sempre ens quedaran les Mafaldes i els Teos.
En els dies d’aquells que no tens ganes de sortir, potser perquè el dia següent t’has de llevar d’hora o simplement agraeixes estar-te a casa tot fent el gos. Un d’aquests dies, abans d’anar a dormir, encens l’ordinador, poses algun DVD d’algun capítol d’aquella sèrie o alguna pel·lícula que tens ganes de veure. Et poses còmode, tens a ma el cendrer, el foc, alguna cosa per picar i l’ampolla d’aigua, pijama posat i t’hi desplomes a sobre. Si, alguns de vosaltres ja us haureu adonat que no es precisament preciós que diguem, però quan t’hi apalanques això no importa. S’hi està de muerte.
Primera notícia: He rebut la primera visita des de que estic aquí. Els meus pares van venir a veure’m el dijous passat fins el diumenge. Vam anar a visitar l’Albaizin, el Realejo, el Centre però sobretot vam menjar moooolt. Primer vam anar a un bar pel centre on el menjar estava bo però el vi era molt dolent, molt dolent no vull dir un Don Simón o per l’estil, sinó que crec que es van confondre i ens van posar vinagre a la gerra. Un dels llocs que ja m’havien recomanat i que no ens va decebre va ser las Bodegas Castañeda. Fan unes patates farcides que estan tremendes! També vam provar TOTES les tapes del bar que hi ha sota de casa on vam veure el partit del Barça – Depor. Divendres al matí jo pujava a la uni ells van anar a veure l’Alhambra i els va agradar molt. Dissabte vam fer dinar a casa i diumenge van agafar l’avió. Crec que la següent a venir és la meva germaneta pel pont de desembre. Ja tinc ganes de veure’t!
Segona notícia:
Ja tinc internet amb wifi a casa, això vol dir que no haure d’estar amb el portàtil amunt i avall, ni haurem de tornar-nos els de casa per connectar-nos. Després de configurar cosetes amb el Charly via telèfon tot funciona correctament i ja m’estic baixant el sisè capítol de la tercera temporada de Lost!!!
Tercera notícia:
A Granada fa un temps de la hòstia. Ahir feia un fred de la hòstia i avui una calor de la hòstia. Després d’estar-me unes tres hores intentant pensar sobre aquest tema m’ha entrat gana i em disposo a berenar el que veieu a la foto. Visca el Vasolechecongalletas!
PD: Això va pels que m’heu trucat fa una estona. Degut al vostre estat etílic provocat per la festa de l’autònoma i algunes birres, no he entès res del que m’heu dit però m’ha fet gràcia. Així que demà a la festa de l’antic alumne feu-me un truc quan aneu tan tajes ok? Jo faré el mateix des d’algun bar d’aquí.
Vamonos de tapas, vamonos,
